Doncs sí, tinc temps per contemplar una flor del bosc, per veure com arriba una onada mansa i ondulada del meu mar amic, com es capbussa un cormorán i veure’l sortir a vint passes d’on sóc. Doncs sí, normalment ja no em cal córrer per res, tinc temps per gaudir del festeig dels ocells, dels coloms que ja saben que sóc el seu jubilat estimat. Tinc temps per mirar de trobar entre els estels els ulls de la mare, o aquells més blaus de l’àvia, i a vegades fins i tot em sembla que ho he aconseguit, ho dec somiar, segur. Tinc el temps que em resto al temps… o potser millor, me'l sumo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada