El nen plora, després de plorar, i aquest cop ho fa d’impotència. Ell estava acostumat aconseguir els seus propòsits a base de marranejar el que no està escrit fins a sortir-se'n amb la seva, però el profe, en aquest cas jo, un cop el vaig desarmar i el vaig posar en evidència: “Ja pots plorar tot el que vulguis, vés allà al racó de pensar i plora tot el que necessites, després vens i en parlarem, plorant no aconseguiràs el que vols, parlant intentarem entendre el que demanes i et fa plorar tant". En aquest cas el nen ja no va utilitzar més el plor com a mecanisme per sortir-se'n amb la seva. Records de les meves classes al meu estimat col·legi de sempre…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada