Plou, bé, una mica de pluja fina, però que t’obliga a treure el paraigües per poder fer el meu passeig habitual. Quan arribi al meu barri, faré un bon tomb per sota els balcons que, com ja vaig explicar una vegada, tinc l’itinerari fet i el puc fer sense paraigües. Veig el pati de l’escola buit, m’imagino a tots els futbolers empipats, per no poder fer el seu partit de futbol. Recordo aquests dies en què no podíem sortir al pati i m’havia d’inventar algun entreteniment adequat per fer a classe. Ara plou bé i això sempre fa goig...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada