Adoro la luna

Asistí a la danza de las libélulas,

escuché con atención el cortejo de los gorriones,

contemplé el pulular de la procesionaria de los pinos,

me emocioné viendo la hermosura de las luciérnagas en la noche,

me encantó ver el arcoíris que el sol formó con las olas subidas de tono,

admiro cada atardecer en rojos de fuego antes de dejarnos con la luna,

adoro la luna, como hija discreta del sol, que acude fiel a mi ventana…

Sóc a Deltebre

Avui em ve de gust recordar a tres personatges del poble... Don Ramon, a qui anomenàvem "el mestre del culet" perquè anava amb una bici de corredor i feia un aspecte així amb el cul aixecat, bon mestre, gran professional. Recordo també a Pasqualet del Peix, a qui la meva mare comprava burrets i feia un suquet, recordo el seu crit: "xiques sortiu al peix". I, per acabar, penso en José d'Herbetes, tot un personatge molt divertit, amb un barret ple d'herbes remeieres, deia que ell era de la companyia Diamera que va per baix terra… De tot això qui en sap més és el meu amic Julio que de la història del nostre poble en sap un pou.

Vaig a veure l'àvia

Vaig en bici pel marge del canal a Jesús i Maria a veure l'àvia. A l'alçada del pont del cementiri, hi ha uns nens banyant-se, tenen el terra mullat, baixo de la bici, em fa por de relliscar i fer cap a l'aigua… la canalla s'ho passa pipa, fa uns capbussons espectaculars i travessen el canal per sota l'aigua, alguns fins i tot anar i tornar. Continuo, el canal és de terra, fa una olor d'herbabona que reconforta, ja no trobo ningú més fins al pont de l'estació, entro al poble…

No vull despertar

Somio que vaig amb el meu cavall, és negre, està ben cuidat, va lleuger, amb un trot suau, per sota els arbres d'un camí del bosc. Ell sap on vull parar, coneix l'alzina centenària, prop de la font, deixa de trotar, camina a poc a poc, baixo, m'assec a la pedra de sempre, s'agraeix l'ombra, el cavall pastura tranquil·lament, hi ha una calma maca, una pau plena. No vull despertar…

Luces en la noche

Miro por la ventana, anochece poco a poco. Observo un banco vacío a la luz de una farola, se acerca una chica con móvil, tiene una conversación larga, mueve con algún aspaviento la mano izquierda, se calma, guarda el teléfono, acude el chico, estalla la paz, son dos luces en la noche… y la farola tres, y la luna espera su momento oportuno, bellas luces, amor a dos...

Delta ventós

I jo que pensava que el vent el feia tot a Reus... i resulta que a Deltebre Déu ni do! Massa vent i no m'agrada gens, costa d'anar en bici i, fins i tot, el passeig per anar a veure els horts i arribar fins al riu és fa costa amunt, tot i ser tot molt pla. És temps d'aigua i terra, impera el color marró, però no puc deixar de pensar en els propers mars de verds, de bellesa incomparable.

Hi és present el futur

Vaig a fer un tomb pel barri… Tinc una tendència natural a anar cap el pati de l'escola, els nens d'infantil estan en ple esbarjo, s'ho passen pipa, fan tot el goig de veure, el pati de primària està buit, hi ha unes quantes gavines molt grosses, precioses, quan m'apropo volen alt i unes tórtores prenen el relleu, van per sota les moreres pelades, de dos en dos... Sempre m'aturo a contemplar el pati, és un espai on és present el futur…

Vamos a vivir la vida

Si quieres te cuento de las brisas de mayo,
de los fríos de enero, del Cierzo,
si quieres te hablo de la nieve
que convierte la arboleda en un cerezo en flor,
si te apetece te pongo al día...
de la paz de las playas desiertas,
que huelen a algas y a sal al sol,
si te interesa puedo hablarte...
del descanso de las moreras y los rosales,
no así de las orquídeas y los geranios
que ya están en plena floración,
adelantando el sentir primaveral de la belleza,
pero ya sé que tú prefieres...
una existencia en vivo y en directo,
así que dame la mano y vamos a vivir la vida,
nuestra vida, la que nos espera, ya...

Una mà suau

Sí, t'ho diré a cau d'orella,
sense estridència, amb suavitat,
però amb fermesa i seguretat.
Feia algun temps que ho tenia al cor
i se m'escapava a pressa feta,
i quin millor escenari que tenir-te...
als braços amb un ball lent,
que fa anar els peus
amb dolcesa i cap endavant.
Ha estat bé, he notat una acceptació
i he sentit una mà suau pujant fins al coll,
gairebé para la música,
i un petó ben dolç, certifica tot l'amor...

Em manquen ulls

Soc al poble, a Deltebre, passejo sol, vaig cap al riu, m'assec a un lloc, sembla que hi ha un bussó de pescar angules, està ficat a favor del corrent de l'aigua... la miro, em relaxa, avui no em fa el parer de què va cap amunt, tot i que a Amposta es continuen agafant dorades. Passejo pel poble i em manquen ulls per contemplar tanta bellesa…