He vist el mar

He mirat la mar amiga, tranquil·la, amb petites ones suaus, amb una remor fins i tot agradable. La platja és neta, la sorra ha estat remoguda i tot sembla a punt per acollir a tots aquells amb avidesa de sol i bany de mar. Sempre he dit que a mi m’agrada la mar d’hivern, quan no hi ha ningú i sento aquella olor d’algues, de sal, de iode, de natura sana i pura, sense la massiva contaminació turística habitual. Sóc molt feliç, avui he vist el mar…

Som a Tarragona

Ha estat una bona volada per la Costa Brava on, des de Lloret, hem fet algun punt de l’interior i hem gaudit d’allò que ens ha semblat més interessant, com ara l’església de Sant Romà, els Jardins de Santa Clotilde, o el Cementiri Modernista de Lloret de Mar, que és dels més bonics de Catalunya. Tornar a casa sempre té la seva gràcia, tornen els hàbits i els bons propòsits, que a vegades fins i tot s’aconsegueixen. Demà ja tenim previst esmorzar al lloc de sempre i després agafarem el bus i anirem fins a la part alta de Tarragona, per tal de baixar caminant fins arribar a casa. Tarragona romana i romántica, preciosa i acollidora com una bona mare…

Cada cosa té el seu temps

De nen voldries ser menys nen i no t’adones ni valores tota la riquesa de ser infant. Adolescent, quan no en tens mai prou de res i tens viva l’esperança, però sovint desesperes perquè vius la teva etapa impacient, sense aturador. De jove ja es pot començar a tenir un toc de maduresa, et cases i fas tantes hores perquè als teus no els manquen de res que t’oblides de viure. I de gran, quan ja sembla que has arribat a la zona confortable del mereixement, tens més viva que mai la preocupació dels teus. De totes maneres, cada cosa té el seu temps i hi ha un temps per a casa cosa, diu una bonica cançó…

Enamorat de la primavera

La primavera treu el nas i es fa notar, i ho fa amb propietat i bellesa, el sol sembla més nou, com a més pur i més net, dona llum a tota la natura i, si es complementa amb la pluja, l’espectacle visual és una meravella. Sembla que tot reneix… la nena que m’agrada s’ha posat aquella faldilla de quadres verds i vermells que tant m’agrada, perquè és una mica curta i li escau molt bé, a més porta la cua de cavall ben alta i molt ben pentinada, serà la primavera? El cas és que jo n’estic enamorat…

Cementiri Modernista de Lloret de Mar

És diumenge, demà després d’esmorzar ja marxarem cap a Tarragona, on hem reservat taula al restaurant Les Tines de Renau. Avui com a cloenda hem visitat el Cementiri Modernista de Lloret de Mar on hem tingut la sort d’aparcar el cotxe prop de la porta i gaudir d’aquest lloc que hem visitat, amb el respecte que mereix, i hem gaudit d’aquest tipus d’art, que per aquesta zona n’hi ha una molt bona representació. Com no està massa empinat i no és massa gran, l’hem pogut recórrer i i gaudir com cal. El recomano, val molt la pena de veureu amb tranquil·litat…

Jardins de Santa Clotilde

Una mica empinats per a les meves cames, però espectaculars, tant en contingut com en vistes a mar. Hem entrat per l’Avinguda dels Til·lers fins a la Plaça de la Benvinguda, després la Plaça dels Sentits i la de les Sirenes. Hem arribat al Mirador de Sa Boadella, on hem descansat una mica mirant el mar, després la Placa de la Mediterrània i, prop, un petit estany on ens hem fet fotos. I ja hem anat baixant, fins a sortir una altra vegada cap a la Plaça de la Benvinguda i l’Avinguda dels Til·lers. Hem pogut aparcar el cotxe prop de la porta, cosa que he agraït perquè tenia les cames una mica sobrecarregades. Demà, cementiri modernista i fi de viatge…

Santa Coloma de Farners

Avui hem fet una bona sortida, passant per diferents pobles, primer pel petit llac d’Aiguaviva, on hem pogut fer un parell de fotos a uns ànecs blancs molt grossos, que bé podrien ser oques o fins i tot cignes. Després hem passat per Vidreres i per Sils, fins arribar a Riudarenes i a tocar d’allí està Santa Coloma de Farners, on hem fet una bona parada i unes quantes fotos dels llocs més habituals, ajuntament, església i alguna cosa que ens cridi l’atenció com el monument dedicat a Salvador Espriu, fill de Santa Coloma. Bé, ha estat una sortida breu, ràpida i força interessant. Demà toca costa…

Relax

Una platja tranquil·la, neta, que encara fa olor de mar d’hivern, unes ones suaus, unes roques que brillen al sol, perfumades per l’escuma de les ones. Un camí ben aconseguit, voreja la mar, és una pujada poc empinada, amb bancs per seure i contemplar de prop l’espectacle de la platja de Fenals, a Lloret de Mar. El nostre passeig ha estat maco, hem fet un cafè a un bar de primera línia, oh miracle, a Lloret fan el café bo, sempre…

Un tomb per Lloret

Hem esmorzat a l’hotel i, després, hem agafat el cotxe fins a un parking que hi ha gairebé al peu del castell. Des d’allí hem caminat fins al Museu del Mar, quatre plantes amb força documentació, on hem fet alguna foto prou interessant. Després, hem anat fins a l’ajuntament, on també hem fet la foto reglamentària de record, i ens hem arribat fins a l'església de Sant Romà, una joia en un principi gòtica, però que a base de reformes ha esdevingut d’un modernisme que és tot un espectacle visual, sobretot per fora, que forma un conjunt molt digne de veure i fotografiar. Ha estat un matí ben aprofitat i ben gaudit…

Un tomb per l'entorn

Ha parat una mica el vent, la nit fa olor de primavera i el mar d’hivern i els ulls de l’àvia acumulaven tots els blaus del cel. Els verds del bosc han augmentat la seva intensitat. La tarongina ja blanqueja els tarongers i la fruita dolça en flor és tot un espectacle d’atracció per als turistes. Les orquídies de la meva terrassa ja han començat a florir, tenen molts capolls a punt d’esclatar. Aviat serà preciós en formes i colors, com cada any...