Cada cosa té el seu temps

De nen voldries ser menys nen i no t’adones ni valores tota la riquesa de ser infant. Adolescent, quan no en tens mai prou de res i tens viva l’esperança, però sovint desesperes perquè vius la teva etapa impacient, sense aturador. De jove ja es pot començar a tenir un toc de maduresa, et cases i fas tantes hores perquè als teus no els manquen de res que t’oblides de viure. I de gran, quan ja sembla que has arribat a la zona confortable del mereixement, tens més viva que mai la preocupació dels teus. De totes maneres, cada cosa té el seu temps i hi ha un temps per a casa cosa, diu una bonica cançó…