La veu de la nostàlgia

La suau veu de la nostàlgia aterra pausadament,

s’atura, em somriu i em fa somriure. 

Contemplo en pau allò que fou real, veritat, immens, sublim,

allò que vaig imaginar mentre ho vivia, 

allò que va acabar, potser sense haver començat. 

Allà a la roca de pensar, mirant al mar, 

quan l’hivern l’ha netejat de tota presència intrusa, 

la suau veu de la nostàlgia em fa una tendra i profunda abraçada…

 

S'apropa la tardor

Aquests dies he vist volar algun llampec, d’aquests que em fan por, diferent de quan vola un estel que em transmet pau i il·lusió. També és una altra història el vol de les fulles seques de la morera o del plataner, que em relaxen perquè sempre m'apropen a la tardor i a mi les estacions intermèdies, com la primavera o la tardor, sempre m’han agradat molt. S’apropa la tardor, és normalitza la vida de tothom, un gran plaer…

M'agrades sempre

M’agrada, m’agrades, quan parles perquè el món s’atura a escoltar-te, fins i tot els ocells deixen la seva rutina de festeig i s’apropen a les branques més baixes de l’arbreda de l’entorn, el vent és una brisa suau sortida expressament del mes de maig, ella no deixa gairebé ni moure les fulles… M’agrada, m’agrades, també quan calles, com diria el gran Neruda, perquè amb la teva àuria de llum, també s’atura el món i en té prou en contemplar-te…

Temps de col·legi

El meu col·legi de cada dia, La Salle de Reus, des del 3 de setembre de l’any 70 fins que em vaig jubilar als 65, tota una vida gaudint de la millor companyia que un pot tenir, com és la canalla, sobretot la que jo vaig tenir majoritàriament, els nens del Cicle Mitjà. Recordo el cafè i la cigarreta rossa abans d’entrar al col·legi, la fila, el timbre, la classe, els nens i nenes amb la seva vitalitat i alegria que em feien reviure cada dia en les meves millors versions. Temps de cole, desitjo molt bona feina als mestres…

L'aplaudiment de les fulles

És allò del trobar-te bé, tranquil, a gust, en pau. És aquell estat on sembla que tens totes les necessitats cobertes i no et fa falta més llum ni més ambient. Tu ets aquell gairebé tot, on l’entorn es millora en totes les dimensions. Anem de la mà per la vida i la vida és diferent, té més color, té més sentit, aquella gràcia del somriure que surt de l’interior i proclama felicitat, i fins i tot a les fulles en vol, que anuncien la tardor, fan un memorable aplaudiment…

Les flors del pati

Per aquí, a la Costa Daurada, solc quedar bocabadat contemplant aquelles solitàries flors que hi ha en alguns penya-segats propers, però el que realment m’agrada recordar són les torretes de les finestres de la mare i el jardinet del pati. M'encanta anomenar-les com ho feia ella: floreta del dia, boquetes de conillet, arracades de la reina, floretes de Sant Josep, lliris blancs, clavells vermells, que feien una olor que ara sembla que ha desaparegut, i em deixo per al final la seva filera de rosers de colors, on destacava un impressionant roser de roses blanques…

Festes del barri

Som al barri Residencial Palau de Tarragona, és el cap de setmana de festes. Avui han fet la missa comunitària i també el dinar on la gent es va muntant les taules al carrer i fan una fideuada popular que sempre resulta molt atractiva i agradable. És bonic i familiar, casi que diria que entranyable, veure amics i famílies gaudint de les festes, mentre la canalla s’ho passa pipa per les atraccions en forma d’inflables que hi ha per la plaça. Nosaltres solem ser al poble durant aquests dies, però és admirable veure la pau i bona camaraderia, una convivència que fa goig de veure…

Un silenci ple de tu

És un silenci amb música, un silenci perfumat, genial, sublim, un silenci de somnis i presències, un silenci on fins i tot volen ser-hi, aquelles paraules que mai es van dir, però que es feien sentir en forma de batecs harmònics d’uns cors totalment enamorats. És un silenci que no calla, un silenci de veus interiors, un silenci en forma de vent ple de respostes. És un silenci ple de vida, però sobretot un silenci ple de tu…

Deltebre en groc

El Delta comença a estar groc, algun pagès ja ha començat a segar i l’espectacle de la màquina tallant i engolint les espigues és molt edificant. S’està recollint la feina de tot el procés i la emoció està garantida. M’encanta observar amb uns prismàtics els ocells que van darrere de les màquines recol·lectores, allí ets pots trobar de tot, martinets blancs, ibis, bernats, gavines, esplugabous, camallargs, etc. Deltebre en groc, preciós!!

Som a Tarragona

És diumenge, la Teresa descansa, jo agafo el bus i me’n vaig a esmorzar al “Hola, ola”, bondat… un entrepanet minúscul, un aigua i un cafè. En tres dies a Deltebre he pujat un quilo, però això inclou el suc d’anguila, les torrades de la cunyada, els gelats de xocolata i el dinar de celebració de l'aniversari de la Tessa. Bé, la Teresa i jo hem decidit que tornarem a fer la bondat habitual de cada dia que ens ha portat a perdre molt de pes, la qual cosa fa que ens trobéssim molt millor. Però ho hem gaudit com cal…