Campiones d'Europa

Acabo de veure i viure un gran espectacle, la final de la Champions femenina, on el Barça s'ha imposat amb tota justícia al campió alemany. Ha estat una final memorable, on el Barça ha començat perdent per 2-0, dues arribades dos gols, i a la segona part les blaugrana han sortit amb la lliçó ben apresa i en pocs minuts han empatat el partit, amb dos gols de Patri Guijarro, i al final la Fridolina Rolfo ha marcat el gol de la victòria, fent una remuntada històrica i molt merescuda. Bé, molt bé, són genials, m'han fet gaudir tota la temporada. Visca el Barça i visca Catalunya!! 

L'entrepà de truita

M'encanten els entrepans en general i els de truita en particular. Cada dia me'n menjaria un de diferent: francesa, de patata sola, de patata i ceba, de ceba sola, de tonyina, de fuet, de formatge, de llom, de bacon, de carxofes, d'espinacs, de carbassó, de pèsols, de fesols, d'alls tendres, de julivert… Bé, com veieu n'hi ha un per a cada dia, acompanyat per unes olives verdes o negres, farcides o no, al gust del consumidor, una cervesa o una copa de vi, també al gust del consumidor, i després un cafè o un cigaló de conyac. Bé, qualsevol és un molt bon esmorzar. Bon profit! 

Em costa de pair

Segueixo mirant els programes de fauna, estic enganxat com quan era un nen amb el Capitán Trueno, o quan amb el Pere fèiem el seguiment de tots els animalons del món. Segueixo dubtant de la saviesa de la naturalesa quan veig que uns guepards acaben de caçar una zebra i se la mengen viva, abans uns lleons han fet el mateix amb un nyu i, fins i tot, amb una cria d'elefant. Em costa de pair, que voleu que us digui, quan ja han començat venen les hienes i els voltors i acaben la feina ben tips… 

No saben ser ni estar

No suelo escribir casi nunca sobre política… A mi edad, observo, sonrío, me enfado, bostezo, incluso me emociono o me pongo nervioso, o me retiro inoperante, incoherente, indiferente, ante las avalanchas de podredumbre galopante, cual desbocada caballería que lo hace a sus anchas y pretende hacernos creer que es lo normal. Alegrías pocas, los míos casi nunca ganan, a veces pienso que quizá no existen, no saben estar ni ser lo que son o lo que podrían ser. No me gusta esta política… 

Suavemente a la deriva

Hace tiempo que no les hablo de la barca con remos, el pequeño bote con remos en el río Ebro, de aquellas aguas tranquilas que nunca sabes muy bien si van para el mar o hacia Amposta. Sueño que me veo en la barca, con los remos subidos, contoneándose suavemente a la deriva, tumbado mirando a la luna, en una plácida tarde noche del mes de junio, acariciando el ansiado verano… 

La flor del penya-segat

M'he quedat bocabadat mirant la preciosa flor del penya-segat, ella és sola allà al mig de la roca que arriba al mar… Crec que si jo fos d'aquells que cerca les flors per arrencar-les i oferir-les, aquesta no la podria arribar a conquerir, aquesta està feta per a ser admirada i venerada de lluny, per ser dibuixada i explicada en un poema… per a oferir a l'estimada amb tot el cor emocionat. 

Lo autèntico

El protocolo, el parabién, la educación, el frío apretón de manos, la sonrisa de ensayo, la ropa adecuada, el perfume correspondiente. Quizá y sin quizá, la educación es otra historia y yo, como digo siempre, me quedo con lo auténtico: el abrazo que abrace sincero, el apretón de manos que transmita calor y todos los ciertos del alma, la sonrisa que llegue hasta los ojos y sea luz que ilumine los entornos, el aspecto, por aquello de que "El hábito no hace al monje"... Me va lo auténtico… 

Són molt bonics

Avui una de gats del barri… Són preciosos, ja us he comentat alguna vegada sobre el gats de la plaça del meu barri, hi ha una ànima bona que els dona menjar i aigua neta, en un parell de plats, i sempre n'hi ha algun menjant o bevent. Avui he estat una bona estona gaudint de la bellesa d'un gat, amb el cap i les potes negres, i la resta del cos d'un gris blanquinós i algun lloc marró, tot plegat espectacular de bonic, és veia jove, menjava amb gana, preciós, suposo que alguna gateta se'l miraria… 

Silencis i sorolls

A cops, gaudeixo del silenci, m'encanta quan em venç la son i no hi ha cap soroll que faci malbé el moment. Però també m'agraden els sons de la vida, la barca del pescador que anuncia feliç l'entrada al port, el tren que passa sense tenir aturada a Tarragona, el iot que marxa majestuós ell, tot i esperant que s'obri el pont per poder sortir cap el seu destí… Sorolls de la vida, silencis reparadors d'esperança… en la música d'aquests sorolls. 

Cortejo primaveral

En el bosque del Puente del Diablo, en la fuente con nenúfares al sol, las ranas que croan de alegría sus cortejos de primavera… En mi banco debajo de una encina, rodeada de pinos sin procesionaria, más bien con divertidas y joviales ardillas voladoras, tomillos y romeros alguna amapola que se escapó de un trigal, hay una música de trinos variados de un grupo de jilgueros, que tampoco se pierden el cortejo primaveral…