Cap de setmana

Encara som per aquí, fins al dimecres. A l'hotel, a més dels jubilats, es veu alguna cara jove i alguns nens que potser competeixen en algun esport. Hem caminat una mica pels voltants de l'hotel i després hem fet una canya de Túria amb unes patates. Mentre, a les taules del costat jugaven al Bingo i uns altres veien com són de generosos els àrbitres amb el R. Madrid. Nosaltres demà ens mirarem el Barça-Sevilla, que pot ser un molt bon partit ara que sembla que el Barca ha tornat. Bé, van passant els dies i de moment anem complint els objectius, en general fa bon temps, i cap dia ens ha fastiguejat la sortida que teníem programada. Feliç "finde".

Tarongers

Veig la llum en cada taronger florit, encara hi ha alguna taronja, sembla una invasió de les llunes de la nit… baixem una estona del cotxe per olorar les perfumades tarongines. M'és agradat menjar-me una taronja recent collida de l'arbre, però no hi havia ningú per demanar-li permís i no m'ho he permès, ho faré al meu hort de Deltebre, que suposo que encara en quedarà alguna en bon estat...

Monestirs

Ens van aconsellar de visitar dos monestirs. L’un era el de Santa Maria de la Valldigna, hem anat aquest matí i ens ha agradat molt, ens ha semblat una barreja d'estils formant un conjunt preciós. Demà potser ens aproparem a veure l’altre, el de Sant Jeroni, que també ens han dit que està forca bé. A la tornada hem passat per Tavernes de Valldigna, que també teníem previst de visitar. Hem fet el recorregut per un camí estret entre tarongers, que ja tenen aquell aspecte entre florit i la conservació d'alguna taronja, poques però encara es veu algun camió recollint-les.

Peix

Un dia d'aquests preguntarem on es pot menjar una mica de peix de Gandia, no sé si les barques també fan vaga, però de totes formes ho investigarem. Si no trobem res que ens faci el pes, aprofitarem el darrer dia de tornada, que pensem passar per l'Albufera, i allí és possible de trobar un bon restaurant. Passejar-se per pobles amb port de mar i no provar el seu peix no és seriós… L'arròs el fan prou bo al bufet, però ara ja ens toca una graellada fresca i marinera de voramar valencià.

Los dos juntos

Me ríen las emociones…

y los sentidos y los sentimientos 

se me proclaman al compás de un corazón, 

que solo tú activas de forma progresiva y adecuada.

Tu sonrisa aparece como una luz 

que alarga el día y aclara la noche, 

y, a mí, con tu presencia… 

no me importa que aparezcan los infinitos. 

Contigo de la mano, los dos juntos, 

atravesamos cualquier puerta, 

por muy cerrada que esté, como dice la canción...

 

La parla valenciana

Ens ha sorprès molt gratament que, als pobles de la Comunitat Valenciana que hem visitat aquesta dies, als bars, al mercat i pels carrers es parla valencià, llengua que té una sonoritat prou agradable i, en molts aspectes, aquesta parla em fa gràcia. A Cullera hem vist un aparador que posava "Roba per a xic i per a xica", a la taula del costat una senyora preguntava a una altra per la"xicoteta" de la família… Ells per sortir diuen "eixir" i per dir avui diuen “hui". Bé, a mi no em desagrada aquesta parla i em mereix tots els respectes del món… Pel pont del Xúquer a Cullera, un professor feia una explicació a una dotzena d'alumnes, en valencià, com ha de ser. Al mateix temps, el meu respecte a totes les llengües i parles del món.

Tarda plàcida

Hem fet migdiada fins les cinc, he passat els escrits de demà a la tableta i hem anat a veure el partit de Champions femení, partit de tornada de quarts de final. Hem estat amples i bé al bar de l'hotel, aquí sembla que això del bon futbol no va amb ells, però la Teresa i jo ho hem gaudit com cal. 91.553 persones, rècord històric d'espectadors en un partit de futbol femení, a més de la maneta al Madrid, la qual cosa no està gens malament. Encara no, però el Madrid de mica en mica es va apropant al nivell del Barça i els partits ja comencen a ser disputats. Gran tarda de futbol al Camp Nou del Barça, aquest equip s'ho mereix tot i més...

Habla el corazón

Pudo tratarla como a una reina, y de hecho la trataba, y ella estaba complacida con la exquisitez y la educación del contacto, pero ella quería a otro, porque allá donde no se manda, en su corazón, sólo había espacio para aquel amor que le despertaba todos sus sentidos. Conocí el caso de cerca, no quiso ser brusca, ni desagradecida, pero un día se hizo fuerte y se lo explicó, con gran delicadeza y sentimiento. La vida da muchos tumbos, pero muchas veces la verdad no es muda, entonces habla el corazón… a voces.

Suspiros musicales

Desde la terraza veo un trozo de mar y una piscina que ya parece a punto para la Semana Santa, que a lo mejor es tan buena que nos trae el buen tiempo, la paz interior de la gente y el final de todas las guerras sin sentido… Ya saben, adoro las ventanas, pero lo mío con las terrazas de buena visibilidad, es algo idílico. Me siento, tomo un café, y miro y veo, incluso lo que no se ve, pero me relajo y puedo escribir las emociones con tinta de suspiros musicales de colores...

Anem de pobles

És una activitat que ens agrada molt… anar de pobles al nostre aire, i sempre que anem a algun lloc, solem visitar els seus voltants. Recordo que quan van anar a Cadis, ens vam passejar els pobles blancs que són una preciositat. Per aquests dies tenim previst visitar alguns pobles que a mi em sonen d'haver-los escoltat, al poble, als valencians que venien a treballar a l'arròs. Oliva, Pego, Alqueria de la Comtessa, Alzira, Cullera… Bé, veurem si fa bon temps i podem complir tots els nostres objectius.