La siesta

A veces la hago de un tirón, otras me cuesta conciliar el sueño, sobretodo ahora que voy bien servido, otras me veo tan relajado y cómodo que no me importa ese estado delicioso de semiinconsciencia, pues gozo de un estado de bienestar general perfecto. Recuerdo que, de joven, cuando no la dormía bien solía levantarme con dolor de cabeza, ahora no, si duermo, bien, y si no, también, ¿será que me hago viejo?

El millor roser

Hola mare, bon dia, fa un dia preciós, amb un sol que proclama cofoi la solemnitat del teu dia. Tens el jardí ple de roses i només t'espera que vagis de visita per agrair-te tota la cura que has tingut amb elles... jo voldria dir que sóc una de les teves roses, potser la més preuada, com sempre has proclamat, i tu el millor i únic roser…

Tu presencia es mi amor

La magnanimidad de tu humilde sencillez,
la luz de tus ojos, que traspasa los umbrales de la sensación.
El dibujo de tus labios que embellecen los suspiros,
tus voces interiores de niña lúcida, mujer en ciernes.
Tú voz que habla oportuna, cuenta y dice, ofrece y regala,
bendice y conmueve, acoge y regala, y abraza.
Tu presencia, que es mi paz, que es mi calma,
que es mi amor, que es mi vida…

Anar a "vore" l'arròs

“Vaig a "vore" l'arròs”, em diu aquell pagès enamorat de la terra, i agafa l'aixada i es passeja per damunt del marge, i comprova que l'aigua arribi bé per tot arreu, i quan veu una mala herba, una jonça o una llengua d'oca, o fins i tot, un casament de mill i arròs, entra i ho treu, i ho deixa damunt del marge, i segueix orgullós contemplant el seu arròs... abans, ha passat el que no està escrit de treballs infrahumans, i aviat l'espera la collita, la sega i tot el que comporta de gran esforç. Però avui, ell, va feliç a veure l'arròs, i gairebé veu l'arròs dels veïns a l'ombra del seu…

Aquella voz de luz y paz

Tengo la sensación de que me estoy perdiendo primavera,

añoro el olor del romero de mi bosque cercano,

el olor a alga y sal del primer baño en el mar amigo,

el alboroto de los pájaros en cortejo por las cercanías del río

que va bien servido de caudal, por las lluvias de abril…

Es lo que nos toca vivir… pero yo siempre recuerdo aquellos ojos,

detrás de un libro, y aquella voz de luz y paz, que acaricia de oír…

Uno siempre piensa, sueña, en la primera primavera del amor.

L'Arlet ja menja molt bé...

Tot un espectacle... avui el Ricard i l'Ainhoa ens han ensenyat, per videoconferència, com menja l'Arlet, cinc mesets a punt de sis i amb una vitalitat i una gana que ens ha omplert de felicitat. El que dic, tot un espectacle veure com persegueix la cullera amb els ulls, per cert preciosos, i com fa una mena de protesta quan la cullera no porta la pressa que ella voldria... així està ella de preciosa, lluïda, amb uns bracets i unes mans com per xuclar-la, i una carona per mossegar, però sense fer-li cap mal. Gràcies família, sóc molt feliç de veure-us tan feliços, tan cofois. Per cert, a l'avi Ricardo li aniria bé un pitet a mida i al Santi, doncs... també.

Dilluns, al carrer...

Avui era el primer dia que podíem sortir, però nosaltres romandrem a casa un parell de dies més, tot el cap de setmana, fins dilluns, i així aprofitem per anar a comprar i estirar una mica les cames, encara que a casa mai hem deixat de moure'ns, i així potser ens estalviarem la sortida de tanta gent que ho està esperant molt, tot i que trobo que, dintre del que cap, s'està fent prou bé i es procura mantenir les distàncies, portar la mascareta i seguir els consells. De totes formes, hi ha molta gent pel mateix indret i, aleshores, costa una mica de complir les normes…

Un arròs de conill

La Teresa ha comprat un conill, evidentment jo he deixat caure allò de l'arrosset de conill que, com em deia un amic gallec una vegada, és bo fins i tot el fum. Bé, aquest cop hi ha seriosos dubtes, m'havia acostumat a menjar calent sense carn, que el trobo molt bo, i ara clar, m'ha vingut a la memòria la bona lliga que fan el conill amb l'arròs... veurem què passa, si no és avui serà un altre dia, tot i que haurem de vigilar, ja que darrerament potser mengem massa arròs, som del Delta, el de l'Ebre, on hi ha el millor arròs, sobretot el més fresc i natural del Molí de Rafelet.

Adolescencia

Aquel domingo de la adolescencia,
tú sacabas a pasear tus ojos al sol,
y para mí eran como un imán,
me llevabas pegado de forma irresistible,
y yo feliz, como una sombra...
siempre pensé que la sombra,
es una de las mejores gracias que nos ofrece el sol.
Adolescencia, edad maravillosa del absolutismo,
o tú o nada, o tú o nadie,
y parece que el mundo se acaba,
que nada tiene sentido,
que es una montaña infranqueable,
pocos saben lo que les espera,
ni se lo imaginan, toda una vida…

José Guardiola

Sempre m'ha agradat per la seva veu tan clara, tan nítida, amb cançons que podíem ballar molt bé. Recordo quan va venir a les festes de La Cava, també Ramón Calduch, Juanito Segarra, Jorge Sepúlveda... bé eren bons temps: Pequeña flor, Di papá, La montaña, El ángel de la guarda, Verde campiña, Balada del vagabundo, Vals de las velas, Vals de las mariposas, Los niños del Pireo, Dieciséis toneladas, , Yo soy americano, La novia, Maví, Campanas de Navidad, La más bella del mundo, Sapore di sale, Mackie el Navaja… Bé, una bona estona de molts grans records.