Rex

Petit, pelut, de potes poderoses, una boleta...

de mirada dolça, planyera, prudent.

Era un encreuament: Dogo i Pastor Alemany

i tenia el millor de cadascú en escreix.

Generador de bona convivència per a tots els de casa.

Volia atenció i tornava generoses manifestacions d'amor.

Estava a gust, vivia bé, arreu de la casa:

sofà, peus de ma mare, llit, prop de la porta...

M'esperava, m'abraçava en arribar a casa.

Potes prop del coll, plena gratitud total,

confiança (plena) de potes obertes de plaer...

Es veia feliç amb els ossos gegantins,

les avellanes de ma mare i alguna llaminadura.

Ha estat el meu primer gos: únic, genial, gairebé humà...