Perquè dormo en pau al sofà i amb la mà estesa.
La Teresa l'agafa i l'acarona i l'emociona...
Estic content del meu entorn proper i llunyà.
Vull despertar més aviat a la recerca de més dia.
Vull gaudir del somriure de la bona fe.
Estic content de veure la taula plena de gent.
Persones sanes que no compren ni venen res.
Persones com jo que gaudeixen del contacte humà.
Estic content per ma mare, velleta i bonica.
Ella encara té alguna força d'abraçada,
alguna consideració per estendre la seva estima.
Estic content, no sé ben bé per què i tant...
O sí, estic feliç per veure que majoritàriament
m'envolta gent que em fa sentir estimat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada