Els francesos parlen del plorar dels ulls.
D'altres parlen d'un sentiment emocionat.
Plorar de pena, de tristesa, de dissort.
Plorar de joia, d'encert, de triomf victoriós.
També he sentit parlar de les llàgrimes de cocodril.
Llàgrimes falses, preparades, intencionades.
Plorar és, de vegades, un mecanisme de defensa.
Quants nens han aconseguit els seus propòsits,
accelerant, perpetuant, aquests comportaments...
Plorar d'èxit, resultat d'un esforç constant.
Plorar d'amor amb llàgrimes del cor.
Sospir planyívol de la nena enamorada.
Plor del nen de la nena, suau i emocionat.
Plorar? Sí, les persones ploren... Tenim cor!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada