Voldria dir-te

De la felicitat a base de petons de sol.
Dels cors que ballen per les herbes gebrades.
De la rosella, que només li manca perfum.

De la posta de sol farcida d'inferns i colors.
De la tarda freda, pacífica, monòtona.
De l'hivern cru, però recollidor i escalfat i viu.
De la vida bucòlica i descansada i viva.
De la nit clara, quan hi veus en la foscor.
De les pedres rodones, millorades en desgastar-se.
De la veu de l'avi que calla i regala silencis.
De les primaveres eternes de dubtosa credibilitat.
De l'estiu profund que acaba en decepció i plor.
De la tardor, per indeterminada i sense "ovnis".
Voldria dir-te que... encara puc estimar-te.