Dinar d'aniversari

Aniversari de la nostra bona amiga de l’ànima. Ella no fa anys, ella reviu les seves primaveres i és un constant exemple de vitalitat i plenitud. Ho hem celebrat al restaurant l’Àncora del Serrallo, on hem estat atesos i aconsellats per l'amic Jordi, i a fe que ha valgut la pena de fer-li cas. Hem fet un aperitiu de pernil amb pa de vidre i uns calamars a la romana que estaven deliciosos, i com a plat principal, rap a la planxa amb escalivada, un vi blanc de la Terra Alta i unes postres de pinya amb crema catalana i flams d’ou casolans. Tot molt bo, tret del cafè que, com gairebé sempre, no ha estat a l’alçada. El millor, la bona companyia d’una persona que transmet aquella visió de la vida que et facilita entendre-la com cal…

Somiar truites

He somiat que somiava… truites, sobretot de patata amb ceba, com ha de ser, però al meu somni ha circulat tot el repertori, mostrant totes el seu atractiu particular. No, no n’ha mancat ni una: amb alls tendres i julivert, amb carbassó, amb faves, amb espinacs, de patata sola o de ceba sola, amb tonyina, amb pernil, francesa amb pa amb tomàquet, amb bolets, la famosa truita amb suc, o la darrera especialitat de la Teresa, amb una base, fa els seus invents, sempre originals i boníssims, de mestra. M’he deixat una de les que més m’agraden, la truita de carxofes, sublim…

Visca la joventut

Observo amb una certa curiositat a la nostra joventut, les seves formes de vestir, de pentinar-se, de comportar-se amb una naturalitat que sembla tan natural com la que vivíem en els meus temps. Potser jo no vaig portar mai els pantalons estripats i els cabells rapats dels costats, o de colors, però si vaig tenir-los una mica llargs i, sobretot, un estiu em vaig deixar unes patilles a lo Curro Giménez, que eren d’un impacte remarcat. Bé, visca la joventut, ara i sempre i per sempre. Després el temps tot ho madura i racionalitza…

El temps i jo

El temps i jo anem fent passes cap el mar… Sempre m’ha agradat el mar, però també em ve de gust sentir-me com un riu, amb una trajectòria a cops divertida i solvent, i d’altres plenes de desnivells, fins i tot algun meandre força interessant. El mossèn predicava: “Tenéis que saber que sois aves de paso” i el meu pare li contestava: “Somos, somos, aves de paso”. Sempre desitjo una bona mar per a tots els rius que la van cercant. Bona nit, amics!!

Esmorzar d'amics

Avui hem coincidit, tots els amics hem demanat el mateix: calamars a la planxa amb una mica de fesols i tomàquet escalivat. Un vi negre de la Terra Alta que estava prou bé, unes postres de músic amb el corresponent porró de vi dolç i, per finalitzar, un cigaló de conyac i alguns fins i tot s’han atrevit amb un xarrupet d’herbes. Bé, com sempre ha estat una trobada molt agradable de jubilats que guardem i gaudim d’una bona amistat basada en el respecte i en la molt bona consideració personal per tothom…

Campiones de la Supercopa

Confesso que espero amb desig llaminer cada partit de futbol del Barça femení. A mi m'agrada el futbol i les gaudeixo perquè tenen una qualitat impressionant. Han guanyat la supercopa d’Espanya eliminant l’Atlètic de Madrid per 3-0 amb una Alexia que jo crec que ha tornat millorada i la resta a una alçada a gran nivell. Avui, a la final 5-0 al Real Madrid, amb una sensació de domini, esforç, tècnica i superioritat total, sense cap dubte aquí no tenen rival i fora pocs estan a aquest nivell. Són un equipàs i em fan gaudir del futbol com ningú. Hansen, Alexia, Aitana, Patri, Salma, Mapi, Irene, Ona, Rolfo, Pina, Pajor, Cata… genials totes!!

Fa fred

He vist i he olorat una rosa vermella que feia olor de rosa i he recordat les de la mare que, fins i tot ara, encara són una delícia. Passejo per Tarragona, fa fred i un airet una mica punyetero encara fa augmentar aquesta sensació. Noto una diferència entre el fred de Deltebre i el de Tarragona, diria que allà baix és més humit, ja que la presència d’aigua de l’Ebre, els arrossars i evidentment el mar, així ho condicionen. A Tarragona el fred és menys humit i, si et tapes bé, no et penetra fins als ossos, com passa al meu estimat poble de Deltebre. Fa fred, ara és el temps...

Una llum al cor

Sense pressa ni aturada, decididament s’havia instal·lat en l’habitacle més segur del meu cor. La ment no n’era massa conscient però, puntualment, un vol de papallones del meu interior s’encarregaven d'anunciar-me que tenia un problema, un deliciós problema que, com tots, té una solució i sinó no seria un problema. El cor reclama, la ment s’atura, escolta, fa cas, reflexiona, cerca pros i contres… però ella és allí, sembla que ha vingut per a quedar-se i jo cada cop ho entenc millor. Ara sembla que tinc una excel·lent llum al meu cor…

Sentir l'amor

Sentir l’amor és sublim, sentir-lo de prop és la delícia natural més edificant que hi ha. És també extraordinari el sentiment de gratitud que et genera i valores la proximitat i la generositat que sembla que mana del cor on habita l’essència de la pau. A mi m'agrada donar les gràcies per gaudir d’aquest sentir. Estima que això mai no fa mal, diu la cançó, i experimentar el sentiment és únic, és meravellós, és la vida quan és vida…

El núvol i la lluna

Observem el pas d’un núvol protector, sembla que ens amaga l’ull indiscret i tafaner de la lluna. Ell no sap que la lluna, en totes les seves i espectaculars fases, és amiga meva… i a l’hivern parlem de l’estiu i a l’estiu de la primavera per recrear-nos sovint en la tardor, on ja presumim de tenir una mida per a totes les coses. El núvol ens acaba protegint, és un abric que ens abraça…