Massatge

Quan vaig a la perruqueria em tallen els cabells del cap a l'1 i els de la barba al 2, tot ben retallat. Però avui he recordat una mena de massatge al cap que em feia la meva perruquera que era una autèntica delícia, malauradament va marxar a treballar fora i després ja mai ha estat igual, tot i que algú ho intenta de bona fe. Recordo que una vegada, estant a un balneari, a la Teresa i a mi ens van fer un massatge que va resultar prou complet i molt agradable, tot un gran plaer i un bon relax… 

Ministro de asuntos complicados

Pienso que aquel que se ha enfrentado a muchos problemas en la vida tiene un montón de soluciones, al menos supuestamente, ya que donde se equivocó el acierto estaba en la decisión contraria a la que tomó. Como maestro, me hacía muy feliz, cuando podía solucionar la mayoría de problemas de mis alumnos, por eso solía decir, así haciendo broma, que yo era el ministro de asuntos complicados de la clase de cuarto de Primaria, sobretodo a la hora del patio, donde más me precisaban… 

Nou repte

Abans de fer la migdiada, solem mirar un programa de receptes de cuina que fa una noia que, per l'aspecte i la parla, deu ser ser de les nostres terres. Avui feia croquetes de sarsuela, la qual cosa sona que alimenta, i amb la Teresa hem comentat que ella mai ha fet croquetes i li he comentat lo bones que serien les fetes amb el rostit a la cassola, com el que fa per fer els canelons. Si estan ben fetes, no tothom en sap, aquestes són les millors. Té un nou repte, coneixent-lo, la cosa promet… 

Un cafè amb tu

Cal parlar amb la lluna i amb les flors,

cal rebre les respostes del vent… 

i mirar el mar des de la roca de pensar. 

Cal somiar amb l'alzina propera, 

com l'arbre que acull i abraça al caminant, 

cal arribar fins a la font on les granotes festegen

…damunt de les fulles dels nenúfars. 

Cal un cafè amb tu, amb pau i amb temps,

tot el temps del món, perquè l'amor ja hi és… 

Cal cercar...

Cal cercar la llum que tots tenim al cor, cal deixar-la brillar. Us imagineu un món on les persones semblessin una escampadissa de cuques de llum, una llum complementària que funcionés dia i nit i que fos al mateix temps que un molt bon aterratge d'estrelles del cel… Cal deixar volar la imaginació, cal ser creatiu fins i tot per a imaginar i, aleshores, pots rebre l'agraïment de les roses blanques, amb el del seu millor aroma… 

Les barques

Una barca de pesca, aquella que faena lluny de la costa, que surt amb l'esperança del bon temps i de la bona pesca. La barca del pescador, que marxa a la posta del sol i torna a trenc d'alba, fent sonar el seu batec de bona arribada i de bona i abundant pesca. La barca… les barques que donen vida i menjar a tantes famílies i que no tenen un bon tracte ni les millors condicions per subsistir, en queden molt poques... 

Aquells ulls

Recordo el primer cop que et vaig veure i em vaig adonar dels teus ulls, eren com un missatge de llum, més aviat la llum adient per a tot allò que deia o no deia la teva veu, però que jo hagués pogut escriure per a què m'arribés en to de pau i afinitat.  Recordo aquells ulls, que no només fan llum sinó que diuen coses, que ho diuen tot i bé i de bon cor… 

Quadern número 142

Són quaderns Oxford, de dues línies petites, on cap perfectament la meva lletra… i jo gaudeixo molt d'escriure a mà, després ho passo a la tauleta i la Teresa afegeix alguna foto que faci referència o que tingui alguna relació amb allò que he escrit i, quan tot és a punt i fa cara de bona pinta, com diria el meu fill, ho pengem al meu blog i a Facebook. Avui començo el quadern número 142, com aquell que s'ha creat una obligació o una distracció , digueu-li com vulgueu, però que m'ocupa un temps on m'ho passo molt distret i bé. 

Diumenge de tardor

Observo el pati de l'escola del Serrallo, els arbres es resisteixen a la tardor i a la sequera i una escandalosa xixarra fa un espectacle de sorolls per substituir la cridòria de la canalla. Qui aprofita la buidor del pati són els coloms i, fins i tot, alguna gavina del mar proper que  campen en plena llibertat, com un espai que tenen en reserva tots els caps de setmana i festius…

Peus de porc

Al bar “Hola, ola”, cada divendres fan esmorzar de forquilla, un dia fan estofat de vedella amb patates, un altre cua de bou, un altre "callos" on hi posa una mica de tot, i aquest divendres han fet peus de porc. Veurem que tal li surten, ja que ens ha demostrat que és un molt bon cuiner. La cosa pinta bé i és possible que vingui amb els meus amics a l'esmorzar, que ho solem fer un cop al mes, ja que ens agrada gaudir de novetats com aquesta…