Gaspatxo blanc (ΤΖΑΤΖΙΚΙ)

La Teresa cavalca un altre cop, ara anem a eliminar els hidrats de carboni per mirar de reparar una mica algun excés dels viatges de l’IMSERSO. Aquests dies ha fet un gaspatxo de cogombre amb iogurt grec, una mica de pebre i alguna cosa més, que es podia beure molt bé i molt refrescant. Si, si, fa meravelles, fa pizzes sense pasta, pa sense farina i amb les verdures ha aconseguit que em vinguin de gust, fins i tot les mongetes tendres i el bròcoli, tot i fent anar els formatges desnatats de manera magistral. Bé, el cas és que ja hem perdut una mica de pes i sense deixar de gaudir del bon menjar… 

Gestos automàtics

Són actuacions pacífiques, regna el silenci, són gestos automàtics i jo sempre somiava que, al jubilar-me, deixaria d’estar programat, però sembla que és inevitable, sempre fem tot allò que volem, que és gairebé sempre el mateix, perquè ens va bé o ens és més còmode i fàcil. Anem al mateix bar, agafem el mateix bus, fem el mateix horari, caminem pels mateixos llocs, tots aquells que fan baixada. Bé, ara no ens mana ningú, però sembla com a que sí i nosaltres sembla que som bons creients… 

Esports

Divendres tarda de tennis, on Sinner i Alcaraz han demostrat el perquè són els dos millors del món i Alcaraz guanya Roland Garros en un partit memorable. Dissabte més tennis, Coco Gauff ha guanyat Roland Garros derrotant a Sabalenka, que no és gens fàcil. Després el Barça femení ha guanyat la Copa de la Reina al Atlético de Madrid, per 2-0, fent un bon partit i sent prou superiors i on Pina ha tornat a estar estel·lar. El Nàstic de Tarragona ha guanyat per 0-1 al camp del Murcia i jugarà la final per poder jugar a segona divisió. Márquez guanya el premi d’Aragó de moto GP, el seu germà queda segon. A la segona part Espanya guanya a Portugal 2-1, i ja som a la segona part, bé… esports!! 

El meu niu d'orenetes

Al niu de les orenetes hi ha petits, reclamen amb les boques molt obertes alguna cosa per omplir el pap, els pares fan viatges sovint i jo observo l’espectacle des de l’altre extrem de la finestra. A sota del niu hi ha un bon grapat d'excrements, que mai els trec abans no marxin fins l’any vinent. Sempre m’han agradat les orenetes, amb els seus vols gairebé a ras de terra i, cada cop que penso que la base de la seva alimentació són els mosquits, encara m’agraden més, del tot. M’encanta el meu niu… 

Un amor d'estiu

Un amor de juventud, un amor de febre, un amor d’estiu… i jo gairebé no sabia què m’estava passant, ho vivia intensament, si és que aquesta manera de sentir se li podria anomenar viure. Tot es reduïa a ella, o més aviat tot es magnificava amb ella, i el dia començava quan se m’apropava, quan em feia un somriure d’acollida, de bon dia, i el dia s’acabava quan els nostres camins no es trobaven, era un amor d'estiu, amb les bases de sempre i la febre com mai. És bonic de recordar… 

De baixada cap al cel

Ens n’anem pel camí que fa baixada, es va millor, és l’edat, la comoditat… És un camí de dos en un, anem de bracet, ens tenim, ni ens cal bastó, de moment, ens tenim per viure i conviure tot allò que comporta la vida i que nosaltres ja hem pogut ajustar a la nostra bona mida. Anem costa avall, amb el vent a favor i totes les lleis també al nostre servei. Som al temps de la contemplació pacífica i en pau de l’entorn i la natura en general. Anem de baixada cap al cel, junts, del bracet, de la mà, anem junts i de tot cor, de bona baixada… 

Primavera total i florida

Primavera total, temps de flors… les orquídies de la meva terrassa ja tenen la preciosa foto de cada any, les petites dunes de margarides blanques ja semblen petites serralades nevades i, en la zona ajardinada de la casa del mar, sobresurt la flor del paradís amb els seus colors taronja i lila fosc que semblen un ocell exòtic, però igual de bonic i original. Sempre penso en la bona olor que feien les roses i els clavells d’abans, sobretot aquells que conreava la meva mare, amb gran amor… 

El meu riu Ebre

La barca, al riu, va o no va, els rems no toquen aigua, faig una becaina d’ulls al cel… Hi ha cops que el meu riu Ebre sembla que puja en lloc d’anar cap a la mar, s’està bé, és una calma serena i plàcida on una deliciosa brisa t’acarona la cara i no hi ha més so que allò més natural dels ocells que festegen per les canyes, el pas en vol dels flamencs, o el salt artístic d’alguna llissa voladora…  

La veu de la consciència

Sento la veu del nen i la del gos, la mare porta el berenar, la mainada juga a la plaça amb la seva cridòria habitual. Sento la veu de la gent del bar, i mira que n’és de feliç la gent que ja ha fet els seus deures i ara gaudeix de la pau del descans amb la impagable companyia d’una bona cervesa fresca. Sento les orenetes del meu balcó, la pilota que van xutant contra una porta metàl·lica. Sento, sento la veu de la consciència que em comenta amb entusiasme lo meravellosa que es la vida… 

Sol d'estiu

Fa calor, ja fa sol d’estiu… M’he assegut en un banc davant d’un bloc de pisos, del primer pis destaca un balcó amb unes plantes molt maques, sobretot una que té una tija llarga i al final una flor que sembla un estel i ens mostra la seva meravellosa incandescència. Avui potser m’he passat una mica en la meva passejada de cada dia, he anat a tocar ferro, evidentment som a Tarragona, i he baixat caminant fins arribar al carrer Torres Jordi, prop del mar. He pres el primer bany de sol de la temporada…