Preciosa por dentro

Sí, hoy es uno de aquellos días en los que tienes el guapo subido, 

tu rostro resplandece y despierta mi alma 

ante la buena sensación de las emociones a vivir. 

Tu sonrisa enciende el día y tu luz es aquella "luz más luz" 

que un día reclamó el poeta, o aquella claridad 

que va haciendo el cumplido cumplimiento de la plena felicidad. 

Hoy tienes el guapo subido y estás muy hermosa por fuera… 

y extremadamente preciosa por dentro.

 

Vivències

Un cafè com amic i bon company, una lluna plena de llum, una taula, una cigarreta rossa, un Pilot i un paper. Escric des de la meva pau interior i és de nit quan tot és veu més clar, sobretot quan ets tu mateix qui ha fet la relació de les vivències especials amb les quals et recrees i te les regales, fins i tot, molt corregudes i augmentades. Un cafè, una nit, una pau…

Esmorzar d'amics

Dia ventós, però hem arribat bé al restaurant els Pescadors, avui no convidava gaire seure a la terrassa, així que hem estat dins i força bé. Tres hem menjat calamars a la planxa amb guarnició i l'altre tonyina, també a la planxa. Per beure, un vi del Montsant que entra molt bé, unes postres de músic amb un porronet de moscatell, dos hem fet un cigaló de conyac i els altres dos tallats descafeïnats. I com a cloenda del festival, tres xarrupets d'herbes i un de J. B. Un plaer sempre la nostra amistat!!

Fred

Totes les estacions de l'any tenen la seva gràcia. A mi m'agraden molt els primers freds, allò del bon abric, els guants i la bufanda i, evidentment, les begudes calentes i els plats de cullera. Recordar, com no, el foc al terra del meu poble, les carxofes i totes les nostres viandes típiques i úniques, fetes a la brasa i envoltats de família i amics. És un gran regal de la vida… 

Ciarán

Sembla que la borrasca Ciarán fa coses rares i té cops de vent huracanats. Avui he vist volar un parell de cadires d'un bar del barri i a algun lloc la caiguda d'algun arbre ha causat víctimes mortals. Al meu barri hi ha els típics passadissos on el vent sembla canalitzat i s'endú pel davant tot allò que troba. Recordo que un cop vaig haver de córrer per rescatar al meu pare que era arrossegat per un cop de vent inesperat… 

Examen d'història

Escola Normal del Magisteri de Tarragona, professor Don Feliciano Conde Conde, examen d'història universal, tothom nerviós, la classe és un espectacle, algunes noies porten faldilles curtes i les cuixes plenes de dades i d'anotacions de tota mena, allò que en diuen "xuletes". La història de tercer de magisteri era tot un os i hi havia alumnes que havien de canviar d'escola per poder aprovar-la. Molts intentaven copiar i portar petits resums amagats en diferents llocs, jo mai en vaig saber i no ho feia… 

Tots Sants

Sempre tinc algun moment per recordar als meus traspassats, sempre hi ha alguna cosa que em recorda a la meva gent, un menjar, un aroma, un vestit, una música, una paraula, un somriure… La imatge dels avis i dels pares és totalment inesborrable i el record  tot allò impagable que he viscut al seu costat també. La resta de la família sempre al cor, són part de la meva vida, una vida que mai podré agrair prou a tots plegats. Ara, així, des del recolliment del dia i de l'edat, envio un petó al cel a tothom. 

Llenguatges

Algú deia que estimava els tres llenguatges de l'univers: la música, l'amor i el silenci. La música expressa sentiments i pot fer-ho amb extremada sensibilitat i bellesa. L'amor és sempre la millor raó per fer allò que toca perquè el que tens tocat de debò és el cor. El llenguatge del silenci és també molt evident i expressiu, un silenci amb un somriure d'aprovació és preciós, com també ho és quan et regalen o regales un silenci per no ferir… 

Observant, somiant...

He vist un ocell bevent d'una gota d'aigua de damunt d'una fulla, he vist una fulla de morera groga, molt grossa, maca, sota l'arbre, és fa mirar, està intacta i, per un costat, comença a marronejar. He somiat amb un rec, amb un toll, amb un bassal, he observat, amb uns ulls com unes taronges, que el riu Francolí ve ple d'aigua…

Biologia

Sempre he pensat que el nostre fill Pere hagués estudiat Biologia, sobretot per la seva afició a tota mena d"animalons. Unes papallones, unes marietes, uns capgrossos, o unes petites granotes, o alguna tenca petita que podia agafar quan anàvem a la recerca d'alguna cosa, ell intentava alimentar-ho a casa i, ja de petit, tenia una mena de zoo infantil improvisat. Recordo que al pati tenia una petita bassa, on observava tota la metamorfosis de la granota. Bé, no ha estat així, que sigui per a bé!!