Clavar los ojos en las nostalgias

Me veo sentado en la escalera que da al río, la vista clavada en las aguas bravas de las lluvias recientes, pasa alguna bici y una pareja muy joven parece esconderse buscando su mundo, aparte del mundanal ruido… Veo los verdes del río, todo matorrales de muy poca altura, y uno piensa en los chopos y en las cañas de otros lares, pero todo tiene su encanto, sólo hace falta sentarse en la escalera que da a la naturaleza y clavar los ojos en las nostalgias...

Al pati de casa

Al pati de la mare, hi havia roses totes vermelles i els clavells, també molt vermells, feien olor, les gallines cantaven com anunciant que ja havien posat l'ou i els galls tenien una cresta vermella impressionant, una gàbia amb conills, que menjaven llicsons i criaven sovint, i coloms que anaven i venien al seu aire, amb llibertat…

Ver series

Confieso que las series de televisión nos acompañan mucho y nos ayudan a pasar el tiempo: CSI en la Vegas, Familia de policías, Hawai 5.0, Bones, Castle... son las que solemos mirar más, ah, me olvidaba uno que me hace mucha gracia, un tal Horatio, de mirada ladeada, poses estudiadas, que siempre me hace sonreír. Pues sí, ahora, se agradecen...

Una cara de tigre

Avui per casa, la Teresa, triturant papers antics, fent neteja i posant ordre, ha trobat una carpeta on hi guardem dibuixos del Pere de quan tenia set o vuit anys i ja es veia la traça que tenia. A mi, sobretot, m'impressionava quan dibuixava una cara de tigre… en un principi no sabies què feia però després era d'un realisme espectacular... avui és il·lustrador.

Aquel calorcillo

La lluvia me recoge,
me traslada al paraguas,
contigo, sin prisa,
con calma, con placer,
con aquel calorcillo...
de tu deliciosa proximidad.
La lluvia me lleva a casa,
a la paz del hogar y del espíritu,
con todo a punto y a mano,
sobretodo tu mano amiga
que siempre protege y acaricia
...con exquisita suavidad.

Nos distraemos...

En mis conversaciones con la luna, me cuenta de su deambular por los balcones, le da la sensación de que la gente está de fiesta, así como de celebración... hay bailes, canciones, instrumentos musicales que se complacen en mostrar sus habilidades y compartirlas. Lo veo bien, la gente tiene hasta horarios donde se aplaude a los sanitarios, o se pone la música para el vecindario y bailar, como ya les digo, como si estuviésemos de celebración…

Dia complet... gràcies!!

Avui ha estat un dia molt complet, feliç. Gràcies a la tecnologia hem pogut parlar i veure'ns via videoconferència amb la família de Deltebre... primer ha estat Pere, el nostre fill, sempre el plaer suprem; després la meva cosina Tere i la seva filla Tessa, una preciositat de criatura de quatre anys que ens té el cor guanyat; en acabar, ho ha fet el nebot Ricard i la seva filla Arlet, de pocs mesos, que està impressionant i te la menjaries de lo bonica que és; al final, per acabar-ho d'adobar, ha trucat la cunyada Marcel·la i també ens hem vist i hem enraonat una estoneta. Bé, sembla que tots estan prou bé a pesar del fet d'estar desats a casa, confinats com ens manen.

Pienso en los alumnos

Como profe pienso en los alumnos con los que me sentí más a gusto… no fueron los de Infantil, para los que hay que tener un don especial, tampoco con los de ciclo Inicial, aún demasiado pequeños, ni con los del ciclo Superior a los que hay que controlar con una cierta clase mágica. Cuando pude, me quedé muchos años en el ciclo medio… son niños de ocho a diez años, edad en la que la palabra del profe es ley, incluso en casa, y con los que se trabaja bien.

Moments

Hi ha moments a la vida que no cal recordar perquè sempre els tens presents... aquell primer somriure d'acceptació de la noia que t'agrada, acabar els estudis, la primera feina, el primer fill, tots plegats al Delta, el dinar de diumenge de la mare, el posat de satisfacció del pare, un passeig per la platja a l'hivern, aquella flaire d'alga i sal, anar amb l'estimada de la mà per un bosc on s'ha perdut el camí, només ocells i herbes aromàtiques i una pedra generosa per seure i abraçar-se com cal… Hi ha moments que només cal tancar els ulls i reviure feliç…

Similituds...

Estic llegint un llibre de Blanca Soler, és diu "Dies de tot", i és francament interessant perquè tracta de les reflexions d'una mestra sobre la vida i els canvis, i sobre una feina, la d'ensenyar, que va començar sent una vocació i que, amb el temps, s'ha convertit en un desengany. Les seves reflexions, el dolor, la frustració, la malaltia… se superposen amb experiències positives, les il·lusions i la maduresa, en un anar amunt i avall en el temps i en el pensament. Tota una vida a examen, reflexions d'una gran professional, d'una mestra, memòries d'una gran dona…