Anar a fer un cafè

Quan vaig a un bar o restaurant on fan el cafè bo, me l'apunto per recordar-me'n... no hi ha gaires llocs on fan el cafè bé, a vegades és el cafè, d'altres la cafetera, les presses o la poca traça del cambrer de torn. El cafè és el meu company, gairebé sempre, quan llegeixo un llibre, quan miro per la finestra per veure què m'explica la lluna o, fins i tot, quan escric o enraono amb la Teresa de coses serioses. Anar a ver un cafè amb algú és com a un propòsit de bona esperança, així que és molt imperdonable que el cafè no estigui a l'alçada com cal.

El otoño casi se despide

El viento acelera el otoño, las hojas ya no vuelan

...con la placidez que las balancea la brisa,

los árboles se desnudan, nuestros oxígenos parecen tambalearse,

las calles tienen el aspecto decadente de los destinos más crueles.

Se experimenta el crujir de todo aquello que fue vida,

pero el poeta observa las hojas muertas, ya no les queda ni amarillo,

todas son de un marrón cuero, pero siguen siendo muy hermosas.

El otoño casi se despide, tuvo sus momentos dulces...

Partido en el Wanda

Partidazo de fútbol en el Wanda Metropolitano, dos buenos equipos, de tú a tú, con total entrega, con sus mejores armas, luchando sin desmayo por la victoria... quizá lo más justo hubiese sido un empate, pero el mejor juega en el Barça y hoy, como muchas otras veces, él decide. Felicidades a los dos equipos, he disfrutado de un partidazo de poder a poder... la única pega, el único que no ha estado a la altura del partido ha sido el señor colegiado, a mí me pone de los nervios y hoy ha demostrado que es malo de solemnidad, saca tarjetas muy fácilmente y luego se encoge para sacar la segunda, penoso vamos.

Un clàssic

Diumenge, toca Montoliva, sempre ens fa molta il·lusió… avui potser uns rovellons a la planxa, una teula de calçots o una olla barrejada, o uns cargols a la catalana. Bé, ja ho veurem, demanarem consell als nostres amics i els farem cas, ja que sempre gaudim de tot allò que fan. La Montoliva, el restaurant, ja és un clàssic en la nostra ruta gastronòmica habitual… sempre el recomano de tot cor, segur!

Setmana de fred

Diuen que la propera setmana farà fred. És curiós però a mi en fa una certa il·lusió… serà el pas del temps, però el cas és que cada cop aprecio més les coses que no estan fredes, els brous i pures, els cafès o tallats a temperatures que t'escalfin el cos de forma agradable… Segurament és l'edat, perquè en la meva joventut sempre m'agradaven les coses fredes, tallats amb la llet natural o amb gel, i les sopes fresques i els refrescos en general. Si fa fred com anuncien, és possible que ens regalem algun menjar típic del Delta...

Acluco els ulls

Tanco els ulls, o els acluco,
i veig la poma a l'arbre,
de color que vol ser vermellós
que brilla amb tocs de sol…
Veig el cirerer florit, tot blanc,
bonic, com a nevat,
amb les abelles rondant,
volant, de flor en flor...
i la meva imaginació també de vol,
passeig per l'etern blanc…
Contemplo la tardor que s'amaga
amb núvols de foscor daurada,
i aleshores acluco els ulls...
i veig la poma i la cirera,
l'abella i la mel, la figuera amb figues,
la magrana i el gínjol i el codony…

Una mesa llena

Vengo repleto de emociones, vivencias vividas, revividas... Suele pasarme cuando vengo del Delta, de Deltebre, siento presencias, olores, voces que hablan con tono amable, cariñoso, voces de niños y mayores, actos siempre generosos de actuaciones de corazones, tan sinceros ellos, tan auténticos… Hoy hemos celebrado el aniversario de mi hijo, pero en mi cabeza, la mesa estaba llena de todos aquellos que nos dieron su amor y, en los momentos que en mi vida hay un detonante que produce felicidad, aparecen todos, es como si me empeñase en compartir mis excesos de felicidad, luego… regreso repleto de emociones, vivencias…

És tot cor

El plor diví dels teus ulls és un plor dolç,
amb un tot de llàgrimes sense sal,
ulls amb somriure, plor de joia, real, sincer.
Nena sana i natural, no fas postures,
ni caigudes d'ulls a la carta, no et pintis...
ni et vesteixis amb extrems d'exposició.
Nena jove, sincera, que riu i plora de debò,
i, en el riure i el plor, hi ha veritat, és tot cor...
tal com batega, fresc, espontani, natural.

Lo no habitual

Suele apetecerme lo no habitual, aunque sin desmerecer las esencias… Si yo fuera un hombre de montaña, estaría encantado entre los verdes y nieves, y tendría el rostro rojizo salido entre fríos, reconfortado por el fuego de leña y hogar. Pero, posiblemente, me apetecería ver el mar, el mar sí, el horizonte infinito, las olas, quisiera sentir el olor de la sal, oír las gaviotas, escuchar el chasquido de las aguas en su abrazo efusivo con las rocas… Dicen que hay buenos momentos para todo, gocémoslos…

Burbujas estelares

Hay poetas que lo cuentan bonito, que tienen buena técnica y mucha variedad de formas de presentación, pero a mí me gustan los que expresan sentimientos y lo plasman tal como les sale del alma, que lo siente y lo ve así… Me encanta la espontaneidad de los dictados interiores, me da aquella sensación del desahogo, de la liberación de la verdad que, a veces, explota y salta en burbujas estelares, cual estrellas en la noche oscura, luciérnagas voladoras…