Estornells

Des de la meva bici estàtica observo com es va fent de nit, escolto la cridòria sempre eufòrica d'algun nen que celebra un gol en el seu partit habitual a la plaça. Però els qui ja comencen a fer-se notar, i d’una manera bastant impertinent, són els estornells, tots els arbres del barri n’estan plens i a partir de les sis de la tarda, aproximadament, comencen a fer el seu xiuxiueig característic que et va perforant l’oïda, a més de deixar els cotxes que aparquen sota els arbres fets una autèntica porqueria. Bé, són presència de tardor, volen fulles, venen els estornells…