Cor

El meu cor balla entre espigues... d'arròs.
La Carme Rigalt no especifica si són d'arròs.
El meu cor batega entre alès i emocions.
Balla amb el vent que porta sentiments.
El meu cor es fa gran o petit com la boca...
Quantes coses es diuen amb la boca petita!
Quantes grans boques no diuen coses!
El meu cor viu en tots els pits volguts i amb mi.
Viu quan bull i balla a ritmes amorosos.
Cor de cor, de tot cor, cordialment, ben cordialment.
Sobrecor, cor obert, cor gran, de grans persones.
Persones de bon cor, gran cor, immens, coràs.
El meu cor que salta i balla i vola lleuger.
És tot cor. Deixeu-lo estimar en pau. És tot cor, coràs...

Volia...

Volia anar en barca d'aquelles que volen per les ones,
de motor fort i potent, com d'avió valent.
Volia anar en globus per l'Ebre dels somnis.
Volia volar com els ànecs amb el coll allargat,
amb el bec obrint via cap al mar.
Volia una casa de fusta i un hort de taronges, i un cotxe alt i blanc.
Jo també ho volia ser, si més no, alt.
Volia ser ros i llest i bo.
Volia tenir un fill amb sa mare i amb jo.
Volia una classe amb alumnes de quart,
una vida tranquil·la i uns companys a joc.
Voldria gaudir de molts últims vols.
No trepitjar cap harmonia ni cordura.
Voldria vetllar per la persistència dels somriures fins.

Plorar

Els francesos parlen del plorar dels ulls.
D'altres parlen d'un sentiment emocionat.
Plorar de pena, de tristesa, de dissort.
Plorar de joia, d'encert, de triomf victoriós.
També he sentit parlar de les llàgrimes de cocodril.
Llàgrimes falses, preparades, intencionades.
Plorar és, de vegades, un mecanisme de defensa.
Quants nens han aconseguit els seus propòsits,
accelerant, perpetuant, aquests comportaments...
Plorar d'èxit, resultat d'un esforç constant.
Plorar d'amor amb llàgrimes del cor.
Sospir planyívol de la nena enamorada.
Plor del nen de la nena, suau i emocionat.
Plorar? Sí, les persones ploren... Tenim cor!

Estic content

Perquè dormo en pau al sofà i amb la mà estesa.

La Teresa l'agafa i l'acarona i l'emociona...
Estic content del meu entorn proper i llunyà.
Vull despertar més aviat a la recerca de més dia.
Vull gaudir del somriure de la bona fe.
Estic content de veure la taula plena de gent.
Persones sanes que no compren ni venen res.
Persones com jo que gaudeixen del contacte humà.
Estic content per ma mare, velleta i bonica.
Ella encara té alguna força d'abraçada,
alguna consideració per estendre la seva estima.
Estic content, no sé ben bé per què i tant...
O sí, estic feliç per veure que majoritàriament
m'envolta gent que em fa sentir estimat.

Abrines

"Sa" mallorquineta que estim el meu fill,

bonica, natural, autèntica, suau, dolça...

"Sa" germana de "na" Mar que estim en Joan,

de mirada profunda, penetrant, guspira intuïtiva,

capaç de reflexió poètica, subtil, nítida...

"Sa" mare de les criatures dolcíssimes,

sempre pendent i reflexiva i alegre i sana,

tot un temple al somriure i a la convivència...

"Es" pare, l'autor de tot aquest meravellós invent,

tot un cavaller de moto i escacs, de gràcia i ritme,

persona original i entranyable, diferent,

quan aquest concepte millora la força de la normalitat.

Abrines!! Crec que sou la bona gent,

persones amb capacitat d'estimar i ser estimats!!

Riure

De mi o de tu, millor amb mi i amb tu,

amb els risoris eixerits i a punt de gràcia.

Riure amb sentit, plaer, satisfacció, llum.

Madur, prudent, coherent, espontani, fàcil.

Riure, amb tots els acabaments nerviosos,

ballant de felicitat, de joia, de complicitat total.

Riure de consciència en pau i estimació,

sense mesura, ni cost, ni preu, ni canvi.

Riure, de la rissa dels que riuen, sense por.

Riure, amb timidesa o sonoritat, però riure.

Riure, amb ulls d'espurna contagiosos

i beatífica mirada d'esperança de pau feliç.

Benvinguts al món de la rissa sana.

Bentrobats tots aquells que no amarguen el dia a ningú.

Plou

És un dia gris, fosc, fred... de gener.
Dia de casa i llenya i llibre i son.
Plou poc, suau, i humiteja lentament els ossos.
Pluja fina, gairebé basca, penetrant, incident.
"Una tarde parda i fría de invierno,
los estudiantes estudian,
monotonía de lluvia tras los cristales".
Dia de sopa i carn d'olla i braser.
Dia d'àvia i conte i acudit i conversa.
Pluja acollidora que apropa i humanitza.
Pluja de gorra i coll alt, bufanda i paraigua.
Plou, mai a gust de tots... ni l'aigua.
Pluja llagrimera de felicitats... o tristeses.
Plou: avui no sortirem i en parlem de tot plegat.

Voldria dir-te

De la felicitat a base de petons de sol.
Dels cors que ballen per les herbes gebrades.
De la rosella, que només li manca perfum.

De la posta de sol farcida d'inferns i colors.
De la tarda freda, pacífica, monòtona.
De l'hivern cru, però recollidor i escalfat i viu.
De la vida bucòlica i descansada i viva.
De la nit clara, quan hi veus en la foscor.
De les pedres rodones, millorades en desgastar-se.
De la veu de l'avi que calla i regala silencis.
De les primaveres eternes de dubtosa credibilitat.
De l'estiu profund que acaba en decepció i plor.
De la tardor, per indeterminada i sense "ovnis".
Voldria dir-te que... encara puc estimar-te.

Rex

Petit, pelut, de potes poderoses, una boleta...

de mirada dolça, planyera, prudent.

Era un encreuament: Dogo i Pastor Alemany

i tenia el millor de cadascú en escreix.

Generador de bona convivència per a tots els de casa.

Volia atenció i tornava generoses manifestacions d'amor.

Estava a gust, vivia bé, arreu de la casa:

sofà, peus de ma mare, llit, prop de la porta...

M'esperava, m'abraçava en arribar a casa.

Potes prop del coll, plena gratitud total,

confiança (plena) de potes obertes de plaer...

Es veia feliç amb els ossos gegantins,

les avellanes de ma mare i alguna llaminadura.

Ha estat el meu primer gos: únic, genial, gairebé humà...

Dia

Dia nou d'esperances i lluminós.
Recerca de pau i bé, convivència.
Dia per fer equip, pinya, solidaritat.
Dia teu i meu i d'aquell i de tots.
Dia nou de cada dia vell, gran dia.
Sempre intens en els propòsits i intencions.
Dia matí, sense tarda ni tardor.
Flama, llum, primavera d'estiu al gener.
Impuls, netedat, claror, creativitat.
Somni al sol, fermesa, profunda realitat... 
Dia que s'obre qual síndria de Rueda
(como si de repente se entreabriera el dia).
Dia sempre nou, d'esperances i il·lusions.
Equip, pinya, solidaritat, pau i bé.

Mar

Mar blau de cel i sol i sal, horitzó, immensitat...

Les llunes s'amaguen a trenc d'alba i el sol fa dia.

Fins i tot la tristesa somriu al dia nou.

Mar blau de cel i sol i sal.

Colors de bromes blanques, claredat, transparència.

Llums i més llums, vida i més vides...

Olors, iodes i potassis, aroma, perfum.

Mar blau de cel i sol i sal.

Refugi del pensament, lloc serè, la pau.

Imaginació, transport, núvol, aigua.

Inspiració, reflexió, transcendència, cel i terra.

Mar blau de cel i teu, i meu, i de tots.

Mar d'amor, un amor de mar... Mediterrània.

Delta de l'Ebre

La Cava, Jesús i Maria, Deltebre, Delta.
Catalunya, Espanya, Europa, Univers.
Puskas i Gento, Moreno i Manchón, Villa i Lapetra.
Hi ha coses i persones úniques, irrepetibles.
Delta d'olors i colors diferents i especials.
Delta de mar viu i riu i arròs... i col.
Delta de vent i sol i xapadillos i all-i-oli.
Delta de coll de mut, de l'enrossat.
Delta del panxa-blava i merda-negra.
Delta d'angules, anguiles i clòtxines.
Delta dels catxels, els canyuts i la xirla.
Delta de la bova i els joncs i la pesteta.
Delta, Deltebre de calent i baldana.
Delta de caquis i coll-verds i cullerots.
Delta de fotges i polles ...d'aigua i biquissines.
Delta de l'arrossejat i arròs a banda ...del peix.
Delta de la tenca i el silur i la granota.
Delta de caça i pesca, de pesqueres i basses.
Delta, terra de vent de baix i llevantada.
Delta de núvol roig i illa de Buda.
Delta del Canal Vell i l'Encanyissada.
Delta de la Bassa de l'Arena i la Finca del Capità.
Delta del desaigüe dels Melics i dels Bufons.
Delta de Bombita i Tramuntano i de la Catxa.
Delta de la Fonsa i del Toll i Riu-Mar.
Delta de carxofes i taronges ...amb suc.
Delta preciós, paradís diferent, únic.
És la "terra"... la meva terra: DELTEBRE.