Volem?

Si voles amb mi anirem al compàs de la calma alada, 

i aterrarem a un bosc ben verd, 

ben lluny de tota fum de guerra i malaltia, 

i farem un niu a tocar de la font d’on neix un riu 

que porta l’aigua de la vida arreu per on passa. 

Cercarem la mel de les abelles i un lloc on veure néixer el sol, 

i a la nit farem una festa… 

en veure les cuques de llum sota el pi pinyoner. 

I si plou, des del sostre del niu, ens mirarem als ulls 

i viurem totes les formes d’amor que ens han portat aquí…

 

Un pensament de primavera

M’encanta quan algun dia del mes de març es vesteix de primavera i a mi em transporta a aquells dies de l’encesa generalitzada de tota la meva persona… és allò de les faldilles de quadres amb botons pel davant, les cues de cavall ben altes i ben pentinades i, fins i tot, les trenes, o la trena, que les mares d'aquells temps feien a les seves filles i que eren autèntiques obres d’art. Tot i ser dilluns, el dia és preciós, la vegetació nota que hem estat ben servits d’aigua i els bars amb terrassa de primera línia de mar ja van escampant cadires. Però jo penso en aquella primavera del despertar, de la curiositat, de l’esperança total en l’esclat de la plenitud, estava tot per veure, hi havia molt per veure i per viure… 

Jornada en clau Barça

Tot ha començat amb la victòria de l’equip femení de futbol que ha guanyat a  A Coruña per 0-2, tot i que ha tingut que treure a tota la cavalleria per aconseguir-ho. A la tarda, el masculí de futbol ha guanyat al Sevilla per 5-2, prou contundent i amb alguns detalls que m’han agradat molt, com per exemple, Cancelo que cada cop ho fa millor, la tornada de Gavi que és un tot terreny espectacular i, sobretot, que la majoria de jugadors són molt joves i formats a la Masia. També teníem eleccions, sembla que Laporta ha guanyat per golejada i a mí em sembla molt bé. Visca el Barça i visca Catalunya!! Bona nit amics, fins demà!! 

La veu de la veritat

A vegades te trobes amb persones que tenen el cor ple d’amor i, a més, el saben expressar meravellosament bé. Diria que tenen poesia en el sentiment, parlen i et fan sentir millor, tenen com una mena d'aura que omple de llum i força la teva vitalitat. Una cosa està clara, que l'afalag constant i sense massa raons debilita, però no estaríem parlant d’aquest tipus de persones, parlem de la veu de la veritat, aquella que surt del cor i va de cor a cor. He conegut alguna persona que, quan et deixen, no et deixen i els gots comunicants estan d’enhorabona i agraïts… 

Llisses i gavines

Nosaltres, habitualment, no mengem pa a casa i teníem desat un paquet de pa torrat, que estava caducat, així que avui l’he agafat i els hi he portat a les llisses del port del Serrallo. Com podeu imaginar l’espectacle ha estat impressionant, allí han acudit llisses que et pujarien a coll-i-bé pel port de pescadors, a més, les gavines tampoc s’han volgut perdre el festival, són molt cridaneres i gairebé espanten una mica, però també es deixen veure de prop i jo m’ho passo pipa de veure-ho tot plegat… 

Poeta i poesia

Cervantes, Don Miguel, deia que lluitava per semblar que tenia de poeta la gràcia que el cel no va voler donar-li, de totes maneres algun vers prou aconseguit sí que tenia… allò del “preciosilla, preciosilla”, per exemple, tot i que allò que li era propi era la novel·la. Poesia, poeta… sovint pots trobar-te més i millor poesia en la prosa que en aquells versos tan ben mesurats i que rimen perfecte. Els bons escriptors poden fer-te una descripció del paisatge, d’un ambient rural, d’una platja de costa brava, o de qualsevol barri urbà, que sigui pura poesia, són aquells que jo dic que, a més de veritat, ho conten bonic, molt bonic i molt agradable de llegir… 

Records de l'escola

Quan escolto la cridòria de la canalla de l’escola del Serrallo sempre m’emociona una mica i em fa reviure el meu col·legi de La Salle de Reus. Allí, i durant 41, anys vaig gaudir d'uns companys excel·lents i d’unes criatures que sempre em van ser una magnífica font d’ensenyaments. Els nens a l’hora del pati són una altra història i jo que era el seu ministre d’assumptes complicats, dono fe de tot allò gairebé impensable que poden arribar a fer. Quan algú feia  alguna malifeta, l’amenaçaven: “Aniràs al professor Pere i veuràs què et passa”, i jo feia la meva justícia cercant sempre la pau i la bona entesa entre tothom. Bona nit!! 

La vida ens somriu

Avui és d’aquells dies en què he accelerat la matinada, m’he llevat d’hora, sense fer la mitja volta, i he anat a mirar per la finestra, he vist la llum del dia nou i el despertar del poble, en aquest cas del meu barri: el carnisser que puja la porta metàl·lica, el senyor del bar que sempre és una mica cridaner, sembla un reclam per dir a tothom que ja és aquí, ara ja s’escolta la música de l’escola del Serrallo, el cant d’algun ocell, el pas d’algun colom, una gavina… Avui la vida em somriu, ens n’anem a esmorzar, avui la Teresa i jo sols. Molt bona nit a tothom, amics!! 

Sigues oliendo a ti

Amor de verano que se fue como el sol del mes de agosto, 

dejando un calor sin fuego, dejando también la brisa del recuerdo, 

allá por los senderos con las huellas que aún persisten 

y se muestran penetrantes y alejadas del olvido. 

Sigue cantando el jilguero… 

y aquel canario amarillo que parecía acompasar la melodía, 

sigue el vuelo de torcaces y el ruido con el que ronca el agua del río, 

que baja con nervio de la montaña. 

Y tú sigues oliendo a ti y tus silencios me son atracciones de estudio, 

y tu voz nítida y certera es música de verdades, 

y el corazón se recrea en el recuerdo y sonríe. 

Cualquier tiempo pasado estuvo bien mientras no conocí el presente 

que es único, especial, agradecido, generoso, puro…

 

Esmorzar en família

El Pere i la Mabel han vingut a esmorzar amb nosaltres, aleshores tot és magnifica una mica i la nostra taula s’omple de la millor manera possible. Alguns esmorzem gairebé dues vegades i l’amic alemany procura lluir-se amb els seus entrepans que els fa realment bé. El darrer invent ha estat un de pop i bacó, amb una salsa adient que fa ell i que resulta tot plegat realment deliciós. Fem postres de la seva rebosteria alemanya, que també són marca de la casa. Bé, hem estat molt bé, diria que som portadors d’una bona convivència. Fins aviat, sempre serà un plaer…