Faig ciutat

Camino, passejo, m’agrada, em distreu, tot i que les meves cames es queixen sovint i en demanen de parar, però jo reacciono a la calma reclamada i em vaig aturant a mirar llibreries o a les bodegues on sempre tinc curiositat per conèixer les novetats sobre els vins catalans. Darrerament, he descobert la gràcia de caminar per la ciutat, pels carrers menys habituals, desconeguts, i fer-ho sense pressa i amb tot el temps del món per contemplar tot allò que em crida l’atenció… 

Ella és...

Sí, ella ha estat sempre una flor de les que sí fa maig,

una primavera amb tots els colors del verd, 

amb un somriure de pau i bé amb el que somien els poetes

per poder escriure sobre l’harmonia del bon amor. 

Ella és aquella presència sana, 

aquella proximitat que t’acarona el cor, 

aquella llum més llum que et deixa veure… 

més enllà de tu mateix, el més enllà més lluny. 

Sí, ella ha estat sempre una carícia, una abraçada, 

un petó fet directament a l'ànima…

 

Santa Teresa

Festa grossa a les nostres famílies, la mare de la Teresa també era Teresa, Teresa Margalef era germana de la mare i Teresa Reverté era filla seva, la Titi filla del meu padrí i la seva mare que també era Teresa, i la Tessa filla de la Titi que, evidentment, també es una versió de Teresa, Maite filla Teresa Reverté, i per acabar Maite, la dona de Rodolfo, el cosí de la Teresa, que també entra en aquesta bona col·lecció. Bé, anem ben servits i, tot i que algunes ja han traspassat, fa que aquest dia encara tingui un efecte més especial. Aquest any hem quedat amb el nostre fill, que vindrà aquí a Tarragona, i farem una mica de celebració, perquè… la mama és la mama, com diu en Pere, i com dic jo sovint La Teresa és molta Teresa. Sempre amb tu i per tu de tot cor... 

Pertorbació Alice

Agonitza la tarda entre la foscor més fosca, sembla que els núvols més negres es passegen pels carrers dels pobles del Baix Ebre i del Montsià, evidentment plou, i ho fa a bots i barrals i el dramàtic espectacle és esfereïdor. La gent està molt espantada i els més grans diuen que això no ho havien vist mai… arbres arrencats de soca-rel, cotxes que semblen fulles de paper, fins i tot grans pedres són arrossegats i amuntegades com si es tractés d’una duna de sorra. Sembla que, en un principi, no hi ha cap desgràcia personal, però les pèrdues materials són molt quantioses… 

Tinc ganes d'hivern

M’agrada més el fred que la calor, anar ben abrigat per no deixar passar les humitats, gaudir de les begudes calentes i una bona temperatura a la llar. Sempre recordo el foc a terra de les cases del poble, el braser de l’àvia i un jack de pell de be que tenia el meu pare. Recordo, com no, la sopa de la mare, la sopa i olla del diumenge, que ens feia passar el fred de l’hivern i la trobàvem boníssima. Bé, si el fred és sec i vas ben tapat, és un plaer, però si el fred és humit i et penetra, per molt tapat que vagis, la cosa no pinta tan bé. Doncs sí, tinc molt ganes que arribi l'hivern… 

Jubilació de la Maria José

Bàsicament és una gran persona i una molt bona veïna amb qui pots confiar de totes totes. Quan nosaltres vam venir a viure aquí, ella ens va acollir amb molta cordialitat i ens va posar al dia de com funcionaven les coses. Ha estat presidenta de l’escala i ha estat també la nostra solució quan ens deixàvem les claus a algun lloc i no podíem anar al terrat, o al pàrquing, o simplement entrar al portal. Aquests darrers anys ha tingut cura de la neteja comunitària, fent sempre una bona feina, Bé, un plaer haver-la conegut, tot i que nosaltres ens seguirem veient, som veïns… 

Bebo en ti

Quisiera subirme a tus cielos, transitar tus bosques,

estar cerca de tu verbo nítido y expresivo. 

Sería feliz de despertar por tu proximidad, beber de tus vientos,

contemplar todo lo que te contempla a diario 

y unirme en el placer de la existencia compartida. 

Estaría muy encantado de cantar a la libertad de los pájaros 

para animarles a endulzar sus trinos, 

aquellos que te llegan, aquellos que bendicen tus sueños. 

Pues eso… bebo en ti, mi vida, con toda la sed, 

con toda sed de gran amor…

 

La lluna tota plena

La lluna va de plena i propera, encara hi ha tardor que conserva vestigis de l’estiu. I, com no, un pensa en la terrassa mirant el mar, a la llum magnífica i generosa d’una lluna que només sembla inventada per acompanyar la màgia de la nit, la resta ho fa una música de saxo i violí i una veu que canta suau al dictat dels sentiments més emotius que provoca l’amor. Em recolzo i em descanso en el record d’aquell capvespre amb tu, amb la lluna tota plena de testimoni… 

Tornem a fer bondat

És allò de l’amanida verda sense massa distraccions, una mica de tonyina i algun tomàquet cirerol i para de comptar, i després alguna cosa, preferentment de carn, el menys greixosa possible, per a dinar. Per sopar verdura, cada dia diferent, i alguna cosa de peix a la planxa, també alguna truita francesa, o amb alguna cosa que no sigui de patates. De postres una peça de fruita a cada àpat i prou, cafè al migdia, a la nit no toca. Per esmorzar un mini entrepà, un aigua i un cafè. Amb aquesta dieta, en una setmana o dues recuperaré el meu pes ideal, si ho faig bé… 

El moment de la trobada

M’agradava el moment de la trobada, era el moment llum, llum amb més llum, enriquida per la qualitat del teu somriure fi i discret, però d’una intensitat sublim, i la brillant i blavosa claredat dels teus ulls… Sempre recordo que s’escurçaven els terminis, qualsevol activitat perdia importància i el món, el meu món, es reduïa a la teva presència, era el meu aire, el moment de la trobada que sempre havia somiat i que ara era una realitat, una realització total on el meu cor bategava al bon compàs feliç…