Esmorzar d'amics

Tots quatre lliures i a punt, sense visites mèdiques, sense cap revisió de xapa i pintura, per fi hem pogut anar a esmorzar de forquilla. Ho hem fet al bar els Maños, que torna a ser obert però amb altres persones que sembla que ho fan prou bé i encara, segons ens han dit, ho faran millor. Per començar els callos de vedella són molt bons i el seitó fregit, fresc i al punt, i fins i tot un que ha menjat ous amb béicon i fesols era un plat que feia tot el goig del món. Si milloren una mica el vi i amplien l’oferta, en general, crec que serà un lloc ideal per anar a esmorzar… 

S'acaba l'agost

Avui he passat prop de l’escola del Serrallo, el pati és ple de coloms i de gavines de la mar propera, les moreres sembla que ja fan la darrera demostració de generositat… i jo recordo que a les meves classes criàvem cucs de seda fins que cada nen pugues tenir el seu capoll. S’acaben les vacances dels mestres, aviat hauran d’anar a preparar el curs, fer programacions i deixar-ho tot a punt per rebre com cal a la canalla. Recordo cada moment de la meva vida professional i aquest era un dels més emotius, companys, nens, llibres nous, tot comença amb bona esperança i bona fe, un camí on em sentia plenament realitzat… 

El pare i la Tessa

Avui fa 18 anys que va traspassar el meu pare i el mateix dia, avui fa deu anys, naixia la Tessa. Així que un dia com avui el cel s’enriquia amb una estrella més, la del pare, que m’acompanya i em guia per les meves foscors ocasionals i és feliç amb mi en els meus moments millors. El mon també està d’enhorabona perquè, també des d’un dia com avui, acull plena d'estima per part de tothom, una preciosa i sana criatura com la Tessa. Felicitats bonica, passa un gran dia, i per al meu pare un petó al cel… 

Bon final d'estiu!!

La barca al riu, calor d’agost, de nit amb llum de lluna, de dia cercant l’ombra i la cervesa, un gelat amb copa, un cafè amb gel, una amanida de colors, poc menjar, bon repòs per l'aire condicionat. Vacances, recordo quan tenien sentit i eren una necessitat, ara, diria que sempre ho estic, de vacances, i ja no puc dir allò que deia sempre al tornar: “necessito un mes de vacances per a recuperar-me de les vacances”. Molt bé, bon estiu a tothom, que ja s’està acabant… 

Ara plou

Contemplo com plou des del darrera de la finestra, ho fa amb una certa gràcia i les gotes, molt eixerides elles, teclegen damunt dels vidres de les finestres de la casa. Tarragona és molt irregular i imprevisible amb les pluges, igual et bé una trompa d'aigua que fa que fins i tot el riu Francolí sembli un riu cabalós capaç de sortir de llera i omplir d’aigua tot el barri, com que sofrim una sequera llarga on es nota fins i tot la desagradable olor de les clavegueres. Però bé, ara plou i ho fa, com he dit abans, amb una certa gràcia… 

Aquell amor...

Aquell amor de festa major, aquella nena que semblava sueca, que estaven tan de moda, i que després va resultar que era de Girona… Potser va ser un somni, una estrella d’aquelles que sembla que baixa a la terra i que després dona la volta, sense saber com ni perquè, però en aquest cas va arribar i va tenir temps de deixar la seva aura lluminosa al meu cor. De vegades hi penso i ho faig amb respecte, sempre en tinc amb la gent que m’ha tractat bé i m’ha fet sentir estimat i valorat com cal… 

Sempre com ara...

Recordo aquella cara encesa, 

o potser no era ben bé així,

però jo la veia amb la llum de tots els colors. 

Recordo aquella expressivitat, 

aquella mirada profundament dolça

que et convida a engolir plàcidament tanta sublimitat.

Recordo, com no, tu sembles ser la creadora, 

l'origen de tot allò que comporta la contemplació 

del més espectacular somriure fi.

Sempre recordo el principi del present, 

sempre com ara, com sempre…

 

Dinar de sant

Va ser el sant de la nostra amiga i aquest any ho hem celebrat aquí al Serrallo, al restaurant L’Àncora, que tot i que tenen molt bon producte, aquesta vegada no hem quedat gens contents. Bé, valgui dir que al mes d'agost no és bon moment per anar a un restaurant que té molta gent i és a primera línia de mar però tot i això que hauria d'estar previst, no hem estat ben atesos i fins i tot la nostra comanda ha estat mal interpretada. Bé, això a part, que suposo no deu ser habitual, l'estada amb la nostra amiga sempre és edificant, ella és un encant de criatura, amb la que ens trobem sempre com en família sana i feliç. Gran sant, gran dia amb tu… Moltes felicitats, t'ho mereixes tot i més!! 

Grans plaers

Sovint em complau pensar en coses com la xocolata negra, també desfeta, amb el cafè curt, carregat, amb la cervesa fresca o amb el vi negre català. Són petites o grans temptacions que, si et deixes anar, pots acabar pagant un preu molt clar. Però si som capaços de complir amb allò que diu que hem de tenir una mida per a totes les coses, totes aquestes que he anomenat valen molt la pena d’assolir. El cafè t'arregla o et destrossa l’àpat, el vi sembla beneir-ho tot, la cervesa a l’estiu és allò que s’havia d’inventar sí o sí, la xocolata és la veritable definició del plaer… 

El recuerdo del pasado

El vacío, el silencio, la tristeza, el consuelo en el recuerdo del pasado. Es como despertar en la noche y ver un principio de otra vida en cada estrella. Veo otra vez la mesa llena, el jardín vuelve a estar lleno de madre, mi prima en la escuela y la otra en la mercería, mi padre en el huerto, mi abuela en amigable charla con sus animales del patio. No quiero abrir los ojos, prefiero estar un poco más con los míos que se fueron sin irse. Pues eso, hallo consuelo en el recuerdo del pasado entrañable…