Cosas que pasan...

Mis amigos, una parejita angelical, tierna, apasionada, temperamental… se pelean con frecuencia, son como niños, verdad, y ya se sabe, lo que dijo el Maestro, el que no sea como un niño no entrará en el Reino de los Cielos, pero ellos se lo están currando como para nota, hacen un buen purgatorio, parecen odiarse, cuando en realidad no pueden vivir el uno sin la otra, pero si la recompensa es el logro de la afinidad habrá valido la pena... ¡cosas que pasan!

         

Un impermeable blau

I amb la pluja fina...

un impermeable blau,

bé, tot li escau bé, 

és bonica sempre, 

sobretot el seu interior 

...immillorable.

La veig arribar, 

em regala un somriure dolç, 

tota ella és dolçor, 

jo l'espero amb deler, 

li faig un petó... 

amb sed de més, 

obro el paraigües,

sempre m'agrada, apropa,

és còmplice de l'abraçada tèbia, 

ens n'anem en pau i bé…

        

Una selección de lo agradable

Y a veces me siento y lo presencio,

y lo proclamó, y hasta lo cuento… 

Tengo un buen bagaje de recuerdos, 

de vivencias, tanto personales como profesionales, 

y cierro los ojos y me recreo, y me emociono, 

y hasta me avergüenzo de alguna cosa 

...que pude haber hecho mejor, 

y hasta me envanezco de algún logro, 

que también los hubo en mi longeva existencia. 

Sí, a veces lo hago, procuro hacer una buena elección 

...de lo agradable y lo gozo con gran placer.

       

Dia plujós

Dia gris, pluja fina… les fulletes de l'arròs són plenes de gotetes, els horts es reguen bé, avui no caldrà regar, els artistes de la terra descansaran una mica. El temps és humit, fins i tot fa una mica de fred, el poble fa olor de brou de gallina, o potser més d'un farà arròs, col i fesols amb un trosset de cansalada… visca! Fa un dia gris, de pluja fina, i un ponentet gelat…

       

Un bistec simpàtic

El primer any de casat, ja al pis de Tarragona, la Teresa em va demanar que anés a la carnisseria que hi ha a baix de casa, a comprar un parell de bistecs melosos... i jo, al moment de demanar-ho, no vaig recordar la paraula "melós" i em va sortir "simpàtic", un parell de bistecs simpàtics. La carnissera que en aquell temps, gairebé no em coneixia, és pensava que jo intentava prendre-li el pèl i es va posar a riure, jo vaig reaccionar ràpid, vaig dir, bé, que siguin tendres, d'acord? Una anècdota certa que recordo dels primers dies vivint a Tarragona, ara som ja molt coneguts…

           

Tomaqueres

Passejant pels voltants de l'escola del Serrallo m'he trobat tres tomaqueres, les he arrencades i les he trasplantades a una torreta a casa, prop de les orquídies, així que tindran un lloc ideal per a poder desenvolupar-se com cal. Ara les he anat a veure i estan vives i molt maques, a més fan una olor que a mi m'encanta... jo sóc una mica especial per a les olors, també m'agrada molt la del gerani, i fins i tot la de les orquídies, encara que aquestes no sé ben bé si és que fan olor, o és simplement suggestió. Bé, espero gaudir de veure-les créixer maques…

       

Ella tropieza

La pareja van andando despacio... él, con barba blanca y mascarilla, ella, de pelo cano y mascarilla, tropieza con un especie de adoquín, que no lo es pero sí que muestra una prominencia de unos centímetros. Él la sostiene rápido y, con dulzura, le dice que hay que levantar los pies… "Tenemos que levantar los pies cariño, pero tranquila que a todos nos pasa alguna vez". Me acerco un poco, la mujer parece aturdida, pero siguen, parecen felices y en paz, y a mí me ha gustado mucho el trato que se dan…

        

Poeta... ¡pobre de mi!

Qué será que cuando te pienso me siento poeta,

poeta... pobre de mí, qué pretensión, 

pero es que te veo, casi que te presencio,

y aparece la belleza precedida de tanta luz, 

de tanto color, de tanto resplandor... 

que me atrevo a cantarle al cielo 

palabras de música de un trovador 

que hace poesía del amor.

Cuánto te quiero y pretendo hacerlo

con el teclado de un corazón emocionado,

y, ya veis, soñando en ser un gran poeta…

          

Un tombet de dissabte

Nova caminada pel Serrallo, tinglados, alguna escullera, he vist algun pescador de volantí amb cuc, però no he vist que traguessin res de bo. El parc infantil roman tancat i pel carril bici alguna família passeja amb parsimònia, tot tenint cura de la canalla. He fet l'horeta reglamentaria, m'he assegut un parell de vegades, una davant del Prince Abdulaziz i l'altra a un banc a l'ombra, quan ja tornava…

      

He vist el Barça!!

Per fi, ja en tenia ganes!! He vist el meu Barça, que ha guanyat (0-4) a Mallorca, jugant bastant bé i marcant gols molt macos, tot i això, el Mallorca també podia haver marcat fàcil, ja que ha tingut oportunitats per fer-ho. Bé, ara tindré partit cada tres dies i gaudiré del meu Barça, encara que algun cop ensopegui i tingui alguna decepció, però m'ho passo tan bé amb el futbol…