L'amor no marxa

Alguns diuen que l’amor se'n va però ella es queda, també algunes diuen el mateix però és ell qui es queda. Jo que sóc una mica romàntic, crec que l’amor no marxa, són ells i elles que, com els nens, no se n’adonen de la felicitat de la que poden gaudir i que tenen al seu abast. L’amor, com diria el poeta, persisteix en cada bri de cosa… només cal reparar en aquella cantonada fosca on ens vam fer el primer petó, aquella música lenta amb què, per primera cop, semblava que et deixaves apropar una mica, aquella matinada que volies accelerar perquè es feia etern el moment de tornar-la a veure. L’amor és en aquell bon dia amb petó i cafè, en aquella mirada silenciosa, tendra i natural que et diu que és allí i que, com tu, és complau en complaure. L’amor és aquella flor groga de Sant Josep que s’apunta a la festa, aquell clavell que regues perquè saps que conserva l’aroma autèntic d’abans, aquella rosa blanca del roser de casa que és la imatge permanent de la teva pulcritud i bellesa natural. L’amor és en cada bri de cosa que hem estimat i compartit de sempre…