Cal que neixin flors a cada instant, com diu la cançó, calen més somriures, més abraçades, més petons d’aquells que es fan amb el cor. Calen més fets positius i menys promeses d’aquelles que no hi ha intenció de complir. Cal més ajut i comprensió per al desvalgut, cal obrir els braços més enllà de l’abraçada. Cal regar el jardí de l’amistat dels bons amics, de la família, de la parella, perquè l’apatia provoca fredor i sense un bon rec d’amor qualsevol relació es marceix i se'n va en orris. Doncs sí, cal que neixin flors a cada instant, com diu la cançó que cantàvem al meu cole… Bona nit, molta salut i amor!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada