Pop

M’encanta el pop, sempre li he trobat un sabor especial i molt agradable en totes les diferents formes de presentar-lo. Aquest cap de setmana al bar “Hola, ola” del Serrallo, hi haurà tapes i menús de pop, davant del meu entusiasme i esperança. M’agraden els petits guisats amb ceba, també a la gallega, un clàssic de sempre, amb arròs, o guisat amb patates. Recordo que la meva àvia els atonyinava amb una canya i deia que així es coïen millor. Bé, els amics alemanys del “Hola, ola”, faran la seva versió que, segurament, serà molt bona perquè ell és un gran cuiner, a més d’una gran persona. Ho espero amb desig i confio gaudir-ho com cal. Bona nit!! 

M'agrades sempre

M’agrades quan calles, perquè estàs com absent, deia el gran Neruda, però és que a mi m’agrades quan parles perquè, aleshores, la teva presència és magnífica i se t’escapen somriures en les pauses que fas quan m'escoltes i els clots que se’t fan a les galtes són com a refugis de felicitat. M’encanta, és un plaer escoltar-te i el meu cor s'encén i s’aviva la flama del sentiment profund, i es proclama la calma activa de la sublimitat de l’existència. Soc feliç de gaudir de la teva proximitat, de la del teu entorn, de tot allò que em recorda a tu, de tot allò que ets tu perquè a mi m’agrades també quan no hi ets, m’agrades sempre… 

Un moment màgic

Sempre he dit que m’agrada veure el mar a l’hivern, sembla que aleshores tenim més intimitat. M’agrada anar allà a la meva roca preferida, que més aviat sembla un bon racó per a pensar i reflexionar, però allí estic tranquil i en pau, tanco els ulls, així com per començar des de les fosques, per obrir-los després i contemplar la immensitat d’aigua més bonica que es pugui veure, perquè aquí sembla banyar-se el cel tot i deixant un blau, blau cel, d’una bellesa immillorable. Poder veure el mar és un espectacle i si, a més, ho pots veure una nit de lluna plena fent un bany nocturn és un moment màgic… Bona nit a tothom, amics!! 

Cal regar el jardí

Cal que neixin flors a cada instant, com diu la cançó, calen més somriures, més abraçades, més petons d’aquells que es fan amb el cor. Calen més fets positius i menys promeses d’aquelles que no hi ha intenció de complir. Cal més ajut i comprensió per al desvalgut, cal obrir els braços més enllà de l’abraçada. Cal regar el jardí de l’amistat dels bons amics, de la família, de la parella, perquè l’apatia provoca fredor i sense un bon rec d’amor qualsevol relació es marceix i se'n va en orris. Doncs sí, cal que neixin flors a cada instant, com diu la cançó que cantàvem al meu cole… Bona nit, molta salut i amor!! 

Puc, vull...

Puc obrir els ulls, pot sortir el sol, és possible que es pugui contemplar la parsimoniosa calma d’una nevada. Puc captar el teu somriure de vida i esperança, si més no somiar-ho, tot i fent plàcida la nit sense gaires estrelles. Puc, vull anar a la platja, aquella veïna del meu amic el bosc, i allí, amb els verds a l’esquerra i els blaus de cel a la dreta, cercar les teves passes, el teu record, la teva veu, la teva olor de sal i sol i net, el teu amor de prop que es fa present en el meu cor. Vull despertar, o potser no… Bona nit amics, vinga, ànim sempre que fa bon temps!! 

Un camí directe

Aquella veu que s’escolta des del fons del teu interior més profund, aquell sentiment que no calia, aquell impuls que et fa moure, tot i estar paralitzat perquè no saps com fer-ho, saps el que vols, ho tens clar, però encara no has trobat el camí, aquell directe que va de cor a cor i que és el millor, sense cap interferència ni res que pogués distorsionar la intensitat del sentiment… Sempre penso i he pensat que la vida, a cops, no és tan difícil com ens la plantegem, sempre hi ha un camí directe, però a vegades gaudim massa del trajecte. Bona setmana a tothom amics!! 

Amor

Soc amic de la lluna i de la nit, de la calma serena, de la brisa suau, del matí que comença amb l’esperança plena de pau i bé. Soc amic de la música de bosc, del so parsimoniós de les ones de la mar. Soc amic del sòl, sobretot perquè dona lloc a una ombra des de la qual pots ressorgir després del confort tranquil de la reflexió. Vull la teva mà per anar per la vida, vull la vida amb tu, et vull a tu, perquè en tu hi és tot allò que és essència, que és realitat, que és passió, sentiment, amor… tan fàcil que és dir amor i tant que ens costa de proclamar-ho. T’estimo, ho saps… 

Parlant de la llum...

A cops la llum il·lumina, d’altres no te n’adones de la seva presència. La llum, aquella del cor, aquella que cal deixar brillar, com diu la cançó, proclama veritats i sempre és neta i diàfana. Llàstima que moltes vegades la tenim apagada, com si ens faci por de mostrar-nos tal com som perquè no estem de moda, o no encaixem en les tendències actuals, aquelles que no saben ben bé el que es fan o ho saben massa bé, la qual cosa encara és pitjor perquè, en aquest cas, tots saben on van i aquest és un lloc d’on ets anul·lat, fins i tot, com a ésser humà. Salut i bona nit amics!! 

Esmorzar d'amics

Avui sí, tots d’acord, a l'hora programada i al lloc adequat. Tot i el vent, hem estat puntuals, el bar Los Maños ens ha obert la porta i els braços per oferir-nos els seus callos de vedella espectaculars i els seus plats combinats, dels quals sempre en tria un un dels amics. Bé, una mica de vi negre de per aquí prop, un músic amb moscatell i un cigaló de conyac, i avui hem fet un xarrupet d’herbes, que ens encanta a tots quatre i que només el fem el dia de l’esmorzar. Bé, com sempre dic, el millor ha estat el plaer de la companyia dels meus bons amics. Bona nit a tothom, salut!! 

Fer exercici

Evidentment és sa i va molt bé, sempre que es faci amb l’activitat apropiada a l’edat i a les condicions físiques de cadascú. A la meva edat sembla que caminar és el millor que puc fer, i ho faig, ara gairebé un parell d’hores de passeig no me les treu ningú. Però sempre m’ha agradat molt la bici i de més jove sortíem un grup d’amics i ens fèiem 30 o 40 quilòmetres, com si res, i després ens n’anàvem a esmorzar i ho recuperàvem tot i més. Ara tinc una bici estàtica que és una meravella i en faig una hora pel matí i una per la tarda i em va molt bé, tinc una certa facilitat que he millorat amb la pràctica diària. Cal fer salut… 

L'amor ets tu

L’amor ve en un vaixell que apareix de forma inesperada i sorprenent a través de la boira espessa d’una nit humida de tardor. L’amor ve a través d’un somriure, d’un silenci, d’una mirada que és suficient per a donar-te un bany de sublimitat. L’amor ve a través d’una proximitat, d’un contacte, d’una freqüència de bones actituds, d’una bondat, amor que et fa ser millor, si més no tenir la intenció de ser-ho. Tu em fas millor per tu. L’amor és la calma de la mar, l'aroma del jardí, la música del bosc, l'aigua del riu que baixa neta de la muntanya. L’amor és tot això i més, l'amor ets tu…
 

Llaminer

El meu pare m’explicava que el meu avi, el doctor Joan Bonet, era molt llaminer, sobretot li agradaven els dolços de qualitat i tenia tendència a comprar-los a Reus. Sempre és prenia els tallats amb llet condensada i l’àvia li solia fer una crema catalana que era deliciosa, amb molt d’ou i molt sucre. Bé, després d’aquesta confessió, cal comentar i recordar que l’avi era tot un sant baró, un gran metge, amb una bondat i disposició fora del normal. Era molt estimat i valorat i fins i tot té un carrer amb el seu nom a Jesús i Maria (Deltebre). 

Taronges

Les del meu hort, aquelles que tenen un sabor especial, aquella acidesa justa, aquella dolçor apropiada i aquella qualitat que té el seu suc meravellós. Bé, si tot això no fos prou, cal esmentar que és ara, ja a mig febrer, i el març, quan han arribat al seu nivell superior. Una altra curiositat és que de tots els arbres en tinc un d’especial, que les fa més grosses i sucoses, i jo que soc molt sentimental i agraït penso amb el meu pare que em va regalar aquest petit hort, però molt gran en la seva condició més entranyable. Cal menjar taronges i fer salut. Bona nit amics!! 

Llibertat i honradesa

Malauradament, hi ha molts periodistes, massa, que escriuen a la veu del seu amo i això fa que tinguin aquell tuf putrefacte que dona la manca de llibertat i et convida a no escoltar-los. Amb els periodistes esportius, passa quelcom semblant però és que, a més a més, el seu partidisme i mala interpretació dels valors del futbol fa que algú pugui fins i tot arribar a interpretar que jugar a futbol és nociu per als nens. Bé, suposo que se m’ha entès tot allò que vull dir, aleshores queda clar que cal ser honest i educar en la llibertat i actuar sempre amb honradesa total… 

Vaga de mestres i professors

Penso que tenen tota la raó del món, tenen una exigència màxima, una burocràcia exagerada i sense sentit, poc personal per atendre tanta diversitat i, a més a més i per acabar-ho d’arrodonir, no estan gens ben pagats. Recordo que la primera classe que vaig tenir era el mes de setembre de l’any 70, tenia 56 alumnes i la veritat, tot i la joventut, vocació i ganes de fer-ho bé, em va agafar una mica de por i vaig haver de cercar ajuda en els meus companys i posar tot allò que cal per fer front a tanta responsabilitat. Els mestres mereixen un millor tracte, comprensió, més mitjans i evidentment un millor salari. La feina del bon mestre mai acaba a l’escola i això no és valora com caldria… 

Dijous Gras

Bona festa a l’escola, a casa, a la taula, on la botifarra d’ou és la protagonista, juntament amb la coca de llardons. Avui la Teresa m’ha sorprès amb un berenar propi d’aquest dia. Una llesca de pa de vidre, amb tomàquet oli i sal, un tall de formatge de cabra fresc i unes rodanxes de botifarra d’ou, tot plegat deliciós. Feia temps que no berenava tan bé i, per acabar-ho d’arrodonir, ens hem begut una petita copa de vi ranci del meu barrilet especial. Bé amics, això no és pot fer cada dia, però hi ha dies que valen molt la pena. Molt bona nit amics, sembla que calma el vent… 

Estirar les cames

Camino pels tinglados del Serrallo, avui vaig per la vorera de l’esquerra, on són les jardineres amb plantes pròpies de la Mediterrània. La reina és el romaní, al que sempre li passejo una mà i n'agafo una branqueta per a la Teresa, també hi ha farigola i margalló, lavanda i alguna altra que no sé ben bé el seu nom. A la tornada canviaré de vorera, toca una mica més d’ombra i també hi ha un banc de fusta que és parada obligada i agraïda per a les meves cames. Camino pels tinglados, sempre un gran plaer, us convido a fer-ho, Tarragona enamora i es preciosa de cap a peus… 

Té molt valor

Els teus ulls em transmeten esperança i em conviden a creure, a apropar-me, si més no amb el convenciment que seré rebut com cal, escoltat amb la noblesa, la mateixa amb què el meu cor enamorat ha decidit fer el pas definitiu. Hi ha persones que són correctes i educades, metòdiques, previsores, són un sol de criatures, però a vegades això no vol dir que els seus sentiments siguin iguals que els teus. Bé, quan hi ha afinitat i amor compartit no calen tantes històries, però ser correcte i educat i anar de cara té molt valor i una gran dignitat, sana i natural… 

Records de l'escola

És dia d’escola, faig un cop d’ull al pati de l'escola del Serrallo, m’ho passo bé observant la canalla i, a cops, fins i tot em fa una mica de por de què algú pugui pensar que soc un pervertit, però a mi em distreu i, evidentment, em fa reviure la meva vida professional. Observo diferents situacions que em són molt familiars i recordo que sempre tenia com a objectiu aconseguir una estabilitat entre els meus alumnes, procurant rebaixar fums i aixecar timideses, tot i que cal anar amb molt d’ull perquè, a vegades, hi ha nens que van de sobrats, però és a base de molt d’esforç i treball, i nens que no fan acte de presència i la seva inhibició és un acte de mecanisme de defensa per no treballar ni fer cap mena d’esforç… 

Un exemple de vida

Aquell plorar dels ulls de la meva mare, aquella llàgrima fàcil, emotiva, com si fluís gratitud per algun èxit a base de lliurament total, com ella solia fer les coses. Aquella abraçada que abraçava sinceritats, comportaments diversos i silencis múltiples. Aquell valor que la feia invencible, almenys a mi m'ho semblava, perquè posava l'ànima en la feina de cada dia i en la família. Aquella mare, Mare amb majúscula, que es desfeia més enllà de l'esforç i els límits dels quals s'estableixen en la moralitat i l'honradesa. Aquella dona era la meva bona i santa mare, un exemple de vida… 

Una mica de llum

Recordo el misteri, el seny i la tendresa, recordo la pau i el sentit entre la disbauxa incontrolada i immadura de la joventut. Recordo el ser i, sobretot, el saber estar per a ser aquella referència a qui acudir davant tanta disbauxa. Recordo una gran intel·ligència, plena d’ulls i d’infantesa, però ja proveïda d’una paraula justa, plena de llum, llum a la qual acudien, en moments determinats, tots aquells que en ple desgavell cercaven una mica de claror i de sentit comú. Bon diumenge a tothom amics!! 

La ratlla de Sant Martí

M’encanta el blau de cel de la mar, el blau dels ulls de l’àvia i el blau que fa joc amb el grana de la camiseta del Barça. Soc un apassionat del color verd, verd de la gespa i de tots els colors del verd, com deia en Raimon en la seva cançó dedicada al País Basc. Gaudeixo del color groc i el vermell de la senyera, que si a més porta el blau de l’estelada forma un conjunt meravellós. Sempre he estat un entusiasta dels colors de l’Arc de Sant Martí, o de la ratlla de Sant Martí, com dèiem de petits al meu poble… 

El somriure interior

Cerco la teva proximitat, sobretot en aquells moments en els que el cor necessita la comprensió de l’abraçada. Cerco la paraula justa, certa, noble, no la que vull escoltar, que també, sinó la que surt del teu cor, amb el que sintonitzo perfectament. I al final, després de la calma en pau d’aquesta proximitat, m’encanta gaudir del silenci compartit, del somriure interior, del plaer de compartir la vida, una vida plena, amb gairebé tot a l’abast, perquè amb tu l’ànima té serenor i el cor sublimitat… 

Aigua

M'encanta veure com plou, sobretot si ho fa amb moderació, és un plaer veure els pantans plens, fins i tot aquells que mai ho estan, m’encanta veure el pantà de Sau que té una església mig coberta i ara gairebé no es veu. A més, també ha nevat de forma generosa i això també serà aigua afegida, a més de la gran diversió i negoci que representa per a uns i altres. Una de les coses que més m’agrada és veure l’aigua del riu nerviós que baixa esperitada de la muntanya, també les cues de cavall, els salts d’aigua… Ull amb la borrasca Lorenzo, sembla que està fent mal!! 

Recordant l'àvia

Fa temps que no parlo de les tenquetes fregides amb tomàquets de l’hort, de la mussola o l’anguila en suc, de l'escrita o del lluç que es mossega la cua. Fa temps que no parlo de l’arròs, col i fesols, amb cua o pota de porc, dels trencats amb col, de les farinetes de panís o de llegums, amb una pesteta fregida per després posar l’oli al damunt. Fa temps que no parlo de les baldanes d’arròs, dels xapadillos d’anguila a la brasa i amb allioli i pa torrat. Bé, fa temps que no parlo de l’àvia, una dona que de les pedres feia pans, una reina de l’amor i de la subsistència, gran dona!! 

Passeu un bon diumenge

Diuen que no hi ha diumenge sense amor, ni tampoc dissabte sense sol. Doncs bé, avui fa un diumenge de bon temps, dia pacífic i casolà, on ahir vam tenir al nostre fill i, per la nit, va guanyar el Barça al camp del Elx fent un gran partit, però sense massa encert de cara a porta. Avui la Teresa descansa i jo vaig a esmorzar sol, és el meu dia triat per a fer un cafè amb llet i un croissant que, un cop al la setmana, em ve molt de gust. Bé amics, passeu un bon diumenge amb família i amics i en pau i bé!! 

Vull

I jo vull un sol per a l’ànima dels freds, vull un camp per córrer, una finestra per observar la matinada i veure la vida amb els colors de l’arc de Sant Martí. Vull una taula i un cafè amb tu, on la llum dels teus ulls tingui el suport elèctric del teu somriure fi. Vull una nit curta, un dia llarg, un sempre amb tu per anar de la mà per la vida i, com diria el poeta, tot sabent que ens seguim estimant. Vull parar el temps i seguir gaudint de la generositat del meu entorn. Molt bona setmana a tothom!! 

La plenitud

Fa vent i sol, però el dia és magnífic a Tarragona, el nostre fill ha vingut a esmorzar amb nosaltres. Hem anat al Serrallo, al bar dels nostres amics alemanys “Hola, ola”, així en Pere ha pogut gaudir de l’entrepà especial, marca de la casa, que és espectacular de bo. Bé, com sempre, bon tracte, qualitat i preu immillorable, i la presència del nostre fill que és la millor companyia per a nosaltres. Com podeu imaginar, per als pares, cada estona que passem amb els fills és la màxima expressió de la plenitud. Bon cap de setmana amics, compte amb el vent, que bufa fort!!