Recordo amb gran plaer...

Soc de Deltebre, la qual cosa és un orgull i jo sempre n’he estat cofoi de proclamar-lo. Recordo haver anat en bicicleta per la vora del canal mentre passava el carrilet de La Cava a Tortosa. Recordo banyar-me al tubet del Cartero i després al canal gran de l’esquerra de l’Ebre, i recordo a les vaques més famoses que es deien “la Curra i la Camarera”. Recordo les xufles i el torró de “Xerta avellana que se come sin gana”, i també el cine d'Arturet i el cine de Dalt, on van fer les primeres pel·lícules de “destape”. Recordo el camp de futbol de la Mingola, on La Cava va arribar a jugar a tercera divisió. Bé, soc gran, però recordo amb plaer… 

Dinaret a Salou

No tenim gaire tendència a anar a Salou, encara menys a l’estiu on és difícil circular, però avui hem fet una petita sortida per dinar. Hem triat un vi del Montsant, prou bo, i uns calamarcets que entraven molt bé, però hem caigut amb la temptació de demanar un arròs del senyoret i ha estat un fracàs total, i mira que ho sabem, però estava passat i amb els ingredients congelats i d’un gust no massa agradable. Bé l'únic arròs que trobo bo és el de Cal Joan del Serrallo. De postres hem fet una crema catalana molt bona i un cafè que es podia beure. Bé, a Salou a l'hivern encara es pot anar i te n’adones de com ha crescut aquest poble… 

Carta als Reis

De petits anàvem a fer herba per als cavalls, tot i que a la Bíblia no els anomena ningú, però abans havíem escrit la carta als Reis on demanàvem els nostres regals somiats. Recordo que ja de més gran continuava fent la carta, però ja tenia en compte les minses possibilitats econòmiques que teníem a casa, tot i això, mai em va mancar aquell tros de cor dels meus pares que sempre ho van fer tot per mi. Avui, la carta als Reis seria d’agraïment per la dignitat amb què vaig vivint la jubilació i demanaria un acabament digne sense patir ni fer patir. Molta salut a la Teresa i al Pere, el nostre fill, i molta pau al món. Sobretot que la joventut reaccioni a temps per evitar la nefasta deriva on semblen encaminats… 

Més Barça!!

Reconec que l’Espanyol aquest any està força bé i potser ha merescut alguna cosa més en el partit d’avui contra el Barça, però s’ha trobat davant un molt bon porter que ho ha aturat tot. El tracte a Joan Garcia m’ha recordat a allò del nen que va llençar una pedra a una perera i l’arbre, generós, li va regalar una pera, doncs igual, Joan al tracte rebut ha respost amb una actuació memorable, pròpia dels millors porters del món. Avui diumenge i per acabar-me d’arreglar el cap de setmana, el Barça de bàsquet ha guanyat a la pista del Reial Madrid, cosa que feia anys que no passava, i és que aquest Pascual és un gran entrenador, el millor. Visca el Barça sempre!!
 

Nevarà?

Quarts de sis, gairebé és fosc, tot i que el cel sembla una mica com a emblanquinat. Les notícies meteorològiques ens han il·lusionat una mica, diuen que podria nevar fins i tot al Delta de l’Ebre i aquí a Tarragona també podríem veure la platja blanca. Veurem, de moment semblen donar-se aquelles condicions prèvies a la nevada. M’agradaria poder baixar a la plaça i fer un ninot de neu amb un nas de pastanaga com quan era un nen petit. Bé, diuen que l’any que neva serà un bon any… 

Anar a fer un cafè

Ens veiem, un somriure al cor, anem de la mà pel carrer que fa baixada, fem un cafè que és allò que es fa per compartir amb algú aquells moments que semblen ser especials, únics… Parlem amb els ulls, ens mirem de fit a fit, les mans amb les mans també deien la seva, era una conversa de silencis, un t’estimo al vent, un pols de sucre al cor, una pau d’amor… Anar a fer un cafè, quan el cafè sembla beneir amb el seu aroma tanta felicitat evident. Uns Reis ben carregats de pau i salut, amics!! 

Dinar de Cap d'Any

Dinar familiar, aquest any ha estat a Tarragona, dinar d'autora, on la Teresa ha brodat allò que el nostre fill anomena “menjar de mama”. Així que, tot i que sembla que no toca, la sopa de galets ha estat magistral, boníssima, i els canelons de rostit a la cassola, únics, tot un plaer per als sentits. Davant hem fet una mica de pica-pica lleuger, però de molta qualitat, per beure un “Gran busca raons”, de Costers del Segre, i per desitjar-nos un bon any 26 un cava Freixenet que, tot i que no és sant de la meva devoció, estava deliciós. Bé, “Un gran 2026 a tothom”... 

No tot és allò que sembla

Penso en aquell depredador de discoteca, aparentant molta menys edat de la que té, que va conquerint tota la innocència que troba al seu abast, em recorda a la Amanita Phalloides, aquell bolet que té una aparença preciosa però que és altament verinós. Així, hi ha moltes persones de bones maneres i d’una educació exquisida però amb les quals has de tenir cura de no girar-te d’esquena perquè té la claven fins al puny, són allò que anomenem sepulcres blanquejats per fora però per dins són negres de cor. Bé, dit tot això, a la vida també et trobes persones que valen molt la pena. Molt bon any a tota la gente de bona voluntat, bons amics!!