Tarragona enamora, absorbeix, encisa, aquesta ciutat té àngel, té pau, té història, aquella que ens va il·lusionar de joves i ens ha permès viure el somni de la realitat completa. Bé, mai em cansaré de llençar tota mena de bones flors a aquesta Imperial Tàrraco del meu cor. Som a casa, hem fet una setmana llarga de cama enlaire i ara cal descansar una mica, també menjar de manera més racional i agafar forces per al proper viatge, que serà molt aviat i una mica més llarg. Ja ho anirem contant, de moment només esmentar que ens fa molta il·lusió...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada