Fruita

Confesso que soc molt fruiter, m’agraden gairebé totes: taronges, pomes, prunes, mandarines, síndria, meló, préssec, albercoc, cireres, mango, nespres, nesprons, nadius, maduixes… i també els fruits secs, sobretot les nous, les ametlles, les avellanes i els festucs. Bé, unes més que altres, però les gaudeixo com cal i m’he de retenir per no passar-me. Ara ve el temps de la fruita dolça, sobretot de les cireres i els albercocs que, juntament amb els préssecs, són tot un plaer per al paladar. Jo soc molt de préssecs, la Teresa és més d’albercocs i a tots dos ens encanten les cireres. Tenen moltes vitamines, però també molt de sucre, com tot amb moderació, cal gaudir-ho com cal i fer salut... 

Espanyol - Real Madrid

El Barça encara no és campió, el Real Madrid va guanyar al camp de l’Espanyol i caldrà esperar. L’Espanyol-Real Madrid, és l’únic partit que veig d’aquests dos equips, a part dels que juguen contra el Barça, evidentment, però quan juguen tots dos qualsevol resultat dels tres possibles sempre em sembla bé, sobretot l’empat perquè així perden dos punts cadascú i si guanya un o l’altre també m’està bé perquè l’altre ha perdut. Bé, aquest cop hauria estat bé que guanyés l’Espanyol ja que així ja seríem campions, però és igual, només ens manca un punt per guanyar la lliga… i la guanyarem, aquest any no es pot escapar de cap manera.  

Aniversari de la Teresa

Sovint la Teresa em recorda a aquella cançó que diu que cal que neixin flors a cada instant. Ella és la font d’on brollen les actituds més nobles, les accions més sanes, les intencions més venerables, els raonaments més savis, a part de la prudència més respectuosa i la comprensió més generosa, tot regat sempre, per aquell somriure que acompanya un silenci de regal, o una paraula que és sempre justa, mesurada i a temps… la Teresa és tot això i potser més que no encerto a descriure. Bé, doncs, aquest ésser meravellós, avui fa anys, cal felicitar-la com cal. Gran dia preciosa, gràcies per existir i fer-me immensament feliç!! 

Frases històriques

Al comunicar-li a una mare que els seus cinc fills havien mort en la batalla ella va respondre que només volia saber si Esparta havia vençut. Plora com un nen el que no has sabut defensar com un home. Vaig venir, vaig veure i vaig vèncer. Jo arrancaré un a un els grans d’aquesta magrana. Tu també, fill meu? Bé, són frases molt conegudes, la primera és d’una mare espartana, la segona del pare de Boabdil, darrer rei de Granada, la tercera de Juli Cèsar, la quarta de Ferran el  Catòlic i la cinquena també del Cèsar. M’ha vingut de gust recordar-ho ja que això em feia la història més agradable d’aprendre i de recordar… 

Hola mare!!

La mare no té un dia, tots els dies són de la mare, són para la mare… Si ja no la tens, per recordar-la i donar-li les gràcies per tot allò que t’ha donat amb tant d’amor desinteressat i, si la tens, és ara quan cal gaudir-la, però també pensar que per a ella som com a bocins de la seva pròpia carn. Hola mare, sembla que avui en volen fer pensar amb tu, diria que no cal, jo sempre et tinc present, la teva capacitat per protegir i estimar, el teu esforç per arribar fins i tot on no hi havia camí, el teu amor total i majúscul, per fer de mi, si més no, una bona persona… Un petó mare!! 

Orquídies

És el seu temps, la seva hora, han passat de ser quatre fulles verdes a un esclat de vida i bellesa en color que sembla tot un miracle de resurrecció total. En tenim una dotzena, a la terrassa que tenim tancada, però que sembla que és el seu lloc ideal. En tenim tres o quatre que ja comencen a ser velletes, però la resta estan en plena forma, sis ja han florit i les flors són espectaculars, blanques, grogues, unes com a rosades i d’altres com a lila, que també són molt boniques, així com les formes que són molt originals... 

Seitó

Viure prop del Serrallo i freqüentar-lo sovint té un valor important per a tots aquells que ens agrada gaudir del peix fresc. Aquest cop ha estat seitó, el primer d’aquesta temporada, i té aquell sabor tan agradable de sempre i més si és fresc i d’aquí. Volíem convidar als joves però tenien compromís, així que hem anat la Teresa i jo i ens hem permès el luxe de fer una copa de vi negre i unes postres també molt especials, que el nostre amic alemany prepara com cal, i un bon cafè, que han estat dos, com a cloenda d’un dinar genial.  

Calçotada d'alls porros

La meva cuinera de capçalera ho ha tornat a petar… i és que, com dic sempre, la Teresa és molta Teresa. Aquest cop m’ha fet una mena de calçotada, però en lloc de calçots, eren alls porros, i la salsa també molt original i molt bona, a més ho ha presentat com si fos una bandera catalana, i amb uns talls de pollastre a la planxa. El resultat de tot plegat, ha estat un encert, tot molt agradable de menjar i a més molt natural i molt nutritiu. Llàstima que crec que no vam fer cap foto ja que, a més de molt bo, era molt estètic…