Un home savi

Érem d’excursió al zoo de Barcelona amb els alumnes de quart de Primària i sempre anàvem les tres classes juntes. Un alumne que no era de la meva classe ja de bon matí em va saludar molt correctament i durant el dia el vaig veure sempre prop, gairebé a tocar. En dir-li si no preferia anar amb els amics, em va dir que el seu pare li havia dit que romangués sempre prop meu perquè jo era un home savi i podria aprendre molt de mi. Evidentment, pobre de mi, em vaig sorprendre molt i després va resultar que el seu pare sí que havia estat alumne meu i sembla que el vaig poder ajudar molt i tota la família parlava sempre molt bé de mi. Bé, són records de la meva vida professional… 

Colònies i excursions

Recordo que m’agradava molt portar als meus alumnes a veure coses, sempre estava a punt, i no només per fer les excursions que teníem programades, sinó que també feia alguna sortida per la ciutat per visitar els indrets més significatius. Ara, ho analitzo fredament i penso en la responsabilitat del professor en aquests tipus de sortides, a part de què mai ha estat reconegut i molt menys remunerat. Recordo amb especial plaer una sortida amb tren (Reus-Alcover) per visitar l’Ermita del Remei, on hi havia nens que mai havien anat en tren i alguna família que no ho veia massa clar. Molt bons records, també, de les excursions a Deltebre i al zoo de Barcelona, on anàvem tots els cursos que jo vaig ser...

Fa un dia esplèndid

Camino pel port del Serrallo, un cormorà es capbussa i surt uns deu metres més enllà, sembla que m’acompanya, també deu saber que soc un senyor gran, tal com ho fan els coloms i les gavines, i fins i tot les llisses, que se m'apropen per cercar alguna cosa per menjar. Arribo on atraquen els iots, també hi ha un vaixell anglès, que és escola i, de fet, es veuen alguns alumnes fent pràctiques en diferents activitats. Fa un dia esplèndid, calor, cal plantejar-se deixar la jaqueta, tot i que és molt fina, i agafar la gorra per al sol i les ulleres.  

Cal gaudir de la pluja

Som un a cada costat de la taula, dos cafès curts ens regalen el seu aroma, la terrassa dona al riu, el riu té gairebé la calma de la mar però, tot i que sembla que no toca, una llissa fa un vol d'exhibició. La llum d’un estel penetra entre les moreres, l’espai és idíl·lic, és allò que somies i se’t dibuixa un gran somriure de satisfacció. Sento aquella plenitud que et dona la felicitat quan la vius en pau i tenint aquella sensació de què tot allò que demanes a la vida ho tens a l’abast. Cal gaudir de la pluja perquè no sempre plou, i encara menys a gust de tots… 

Barça total

El Barça masculí guanya a Getafe i com que el Reial Madrid només ha empatat a la Cartuja contra el Betis, doncs, el Barça li treu onze punts, la qual cosa vol dir que la lliga és gairebé al sac, tot i que encara no és ben lligat. Elles, l’equip femení, ja són campiones de lliga, aquest fabulós equip va aconseguir el títol de forma matemàtica, guanyant 1-4 al camp de l’Espanyol, és tot un plaer veure-les jugar. Avui han jugat contra el Bayern de Munich, el campió alemany, les Semis de la Champions i han empatat 1-1 i tot és decidirà a la tornada al Camp Nou. Força Barça!! 

Dinar de Sant Jordi

Han vingut en Pere i la Mabel i hem fet un tomb per la Rambla Nova, aquest dia és un espectacular, tot allò que pot tenir de genial la visió de l’amor i de la cultura. Bé, hem dinat a un restaurant que es diu Morrow, a la plaça Corsini, i hem estat super bé, era bo fins i tot el cafè. Hem provat dues classes d’arròs, un de pop i l’altre d’ànec, aquest gairebé excel·lent i el de pop notable, primer hem fet un pica pica variat prou encertat, de postres una rosta amb gelat de vainilla. Evidentment, sempre estem molt a gust quan ens venen a veure els joves. El Sant Jordi ha estat coronat com cal… 

Sant Jordi

Evidentment hem comprat les roses i els llibres per complir amb la nostra bonica tradició. Aquest any ens hem regalat el “Prometeu de mil maneres” de Carles Rebassa, que és el Premi Sant Jordi, “Instruccions per viure sense ella” de l'Empar Moliner, que sempre em fa molta gràcia, “Maite” de Fernando Aramburu, que sembla que és una bona novel·la, i finalment, “El joc del silenci” de Gil Pratsobrerroca, una novel·la revelació que ja va per la novena edició i que sembla que enganxa des de la primera pàgina. Bé, amb aquests llibres tinc una bona distracció assegurada...

Fer-se gran

Aviat vas prenent consciència de què et vas fent gran… Tot comença quan uns nens et tracten de vostè i al bus et deixen seure amb gran respecte i educació, més endavant els coloms i les tórtores se t’apropen per veure si portes alguna cosa per omplir el pap. També, en algun cas, notes que se t’escolta com la veu autoritària de l’experiència il·lustrada, però també notes que, de manera gairebé inconscient, fins i tot els teus propers ja se’ls escapa algun somriure de comprensió. Bé, cal envellir amb bellesa, és allò que diuen amb dignitat… 

Cal valorar allò que tenim

Sempre has de mirar enrere, diem al meu poble, fent referència a algú que la vida l'ha tractat més malament que a tu. Pensant en això, m’han vingut a la memoria uns versos de Calderón de la Barca, que diuen així: “Cuentan de un sabio que un día tan pobre y mísero estaba, que solo se sustentaba de unas hierbas que cogía. ¿Habrá otro, entre sí decía, más pobre y mísero que yo? y cuando el rostro volvió halló la respuesta, viendo que otro sabio iba cogiendo las hierbas que él arrojó”. Bé, m’ha fet gràcia recordar-ho, perquè sovint no valorem com cal allò que tenim... 

Parlant de menjar...

Entrepanet integral, petit, de llavors i de tonyina, tot un clàssic però, a més, darrerament el nostre amic alemany ens posa unes olives farcides i tot plegat té un sabor exquisit, llàstima d’una mica de vi de casa nostra o una cervesa, però ja fa uns anys que vaig deixar de fumar i d’alcohol només en bec en aquells àpats que s’ho valen o que d’alguna manera són significatius. I seguint parlant de menjar, que m’encanta, ens van regalar un bon grapat de raps petits i la Teresa amb els caps ha fet una sopa espectacular i les cues, a la fregidora d’aire, han resultat boníssimes, peix fresc de Tarragona, rebò… 

Un recolliment

Una pluja fina i constant amenitza la nit primaveral, sembla tardor per la calma i la prudència que es respira i, per acabar-ho d’entonar, escolto una música de Mozart. La pluja continua parsimoniosa i la música em toca l’ànima i m’activa les meves millors emocions. És el temps d’un bon llibre, d’aquells que conten coses possibles, reals i que poden acabar bé si es posen a l'abast totes les bones intencions. Un bon cafè mai desentona i, en altres temps, també gaudia de les meves cigarretes rosses, tot i que ara no ho recomano a ningú. Bé, ha estat un pensament d’algun dels meus recolliments nocturns... Pau i salut amics!! 

Gran esmorzar

Han vingut el Pere i la Mabel i hem esmorzat gairebé dues vegades. Una perquè, a més de l'entrepà marca de la casa habitual, hem fet un cafè amb llet amb croissants de xocolata i una mena de barretes de crema que estaven prou bé. L’altra vegada és la presència immillorable del meu fill i la Mabel, que em sembla una noia prudent, dolça i molt assenyada, la qual cosa fa que l’esmorzar sigui complet. Bé, com dic sempre, que tot sigui a fi de bé i que ho puguem gaudir moltes vegades, amb salut i pau. Bon cap de setmana a tothom!! 

Ja som a l'abril

És bonic el plorar de les roses, quan la rosada les acarona amb aquelles gotetes de vida, jo no puc per menys deixar de pensar amb les figues i la seva cristal·lina goteta de mel. Em continua sent molt temptadora la passejada de la meva mà per damunt del romer florit, i arrancar-ne fins i tot una branqueta perquè aquell aroma de natura pura m’acompanyi fins a casa. Al port del Serrallo hi ha moviments que t’apropen al bon temps, les gavines semblen estar en ple festeig i ja comencen a deixar-se veure els cormorans que descansen damunt de les cordes on s'amarren les barques. Som a mig abril i el camí cap a l’estiu és ferm. Molt bona nit!! 

Ella

Ella té l’encant d’aquella primavera que promet, 

ella somriu i és com aquella pluja fina que acarona. 

Ella és el sol que acompanya i complementa com cal a l’astre rei, 

ella és el bon dia, la mà amiga, per anar per la vida gaudint de l’amor. 

Ella és la pau i el seny, ella és la veritat, 

és la llum que penetra entre els arbres de la felicitat. 

Ella és aquell ocell que et trobes pel camí i t'amenitza l'existència, 

és com aquella rosa que reina al jardí, 

al jardí on es desenvolupa la teva vida…

Dia del petó

Diuen que aquests dies ha estat el dia del petó, ja sabeu que jo no estic gaire d’acord amb el “dia de”, perquè el dia és cada dia… si és que hi ha dies d’algú, com diria el gran Sisa. De totes maneres, vagi aquí i ara, la meva consideració total, juntament amb el meu respecte, al petó que es dona de tot cor i que és la culminació definitiva de l’abraçada sana, sincera i entregada. Cal recordar que hi ha petons de tota mena, que van des del petó de l'àvia, o de la mare, o de la parella estimada, fins al petó de Judes amb el que es pot arribar a la degradació definitiva... Salut amics, bon descans a tothom!! 

L'olor de la tarongina

La mar em porta silencis musicals, somnis d’estiu a la sal i al sol… La memòria m’emociona l’ànima, escolto un saxo i un violí, pau de sorra, tot i no deixar de pensar en la solitud sempre acompanyada de la muntanya. El sol és la llum que ens permet veure el blau del cel a l’aigua del mar i el verd dels camps regats, el verd amb totes les seves tonalitats. Dels arbres sempre m'atrau el record de l’alzina acollidora, de l’olivera centenària, de l’ametller florit i, evidentment, l’olor de la tarongina… Salut i pau i bona nit!! 

Curiositat del viatge

Un mató d’una casa particular de Llívia que van menjar a la Seu d’Urgell. Un entrecot filetejat amb una salsa de llimona que li esqueia molt bé. Un vi del Priorat que, respectant a tots els altres, per mi és el rei. Peus de porc guisats amb bolets i cap i pota són extres espectaculars. Mel i mató, però servit com una mena d’escuma que resulta prou saborosa i molt agradable de menjar. El xai a la brasa de les Tines de Renau té un gran nivell. El meu esmorzar a l’hotel, unes torrades amb mantega i melmelada de pruna, préssec i maduixa és sempre la meva novetat quan vaig d’hotel. Bé, curiositats d’un viatge molt agradable. Bona nit amics!! 

La terra

La Teresa i jo ho anomenem “territori comanxe” per certificar que som a casa. El Serrallo, tan autèntic ell, la vista del mar des del Balcó del Mediterrani, els iots dels rics i les barques dels pescadors, la plaça de la Font amb l’ajuntament, la penya del Barça i uns bars molt atractius, la catedral i la part alta, que també té el seu encant històric i gastronòmic, les platges tan meravelloses de la nostra fenomenal Costa Daurada. Bé, el teu cafè, l’entrepà al lloc de sempre, els somriures amics… La terra, Tarragona, tan catalana ella, tan guapa, tan ferma… 

Som a Tarragona

La imperial Tarraco, la Tarragona romana i, per a mi, romàntica i acollidora com cap. Hem estat uns dies vivint a caprici i gaudint de tot allò que ens ha despertat l’interès, però ara toca el plaer de ser a casa, que també té tot l’atractiu de la comoditat dissenyada al teu gust. Quan torno a casa d’algun viatge sempre penso en allò que deia la mare: “Fill del rei on vas, fill del rei d’on vens, tot el que tu cerques a casa ho tens”. Bé, no és ben bé així, però també és cert allò que diem de “Com a casa, enlloc”. Salut!! 

De Soldeu a Pas de la Casa

Feia temps, potser anys, potser mai, que no havia vist un paisatge nevat tan espectacular, amb un sol que era com una mena de llum que encara millorava i enriquia tot l’entorn. Diria que aquest és un paisatge on els poetes poden perfectament arribar a l'excel·lència de la descripció i si, a més, posen en marxa la imaginació, aquí la creació pot ser definitiva. I què dir dels pintors, què podem fer els pintors davant d’una panoràmica així, aquest blanc cristal·lí que brilla gairebé amb llum pròpia i amb algun punt de verd d’algun arbre de muntanya que gosa treure el nas… Amics, ho he gaudit molt, val molt la pena, és preciós… Bona nit a tothom!! 

La Massana, Ordino...

Seguim a Andorra, avui sense tanta neu, però hem vist eugues amb els seus poltres i algunes vaques remugant i prenent el sol. Com a més destacat ha estat la visita al Museu Casa d’Areny-Plandolit, l’antiga casa de la família Areny, que és una de les més importants d’Ordino. Data del segle XVII, però s’ha anat transformant seguint l’ascens econòmic i social de la família. M’ha fet gràcia veure el braser, l’orinal, les escopidores… per algunes estances de la casa. Hem dinat al restaurant Clàssic d’Arans, on hem estat prou bé, hem menjat cap i pota i hem escoltat molt bona música, amb una copa de vi  del Priorat. Bé, toca descans, després compres i demà ja marxem cap a Tarragona, en general tot prou bé… 

Ruta fins Pas de la Casa

Després que ahir ens vam passejar per tot el centre de la capital, avui tocava ruta amb el cotxe. Hem sortit d’Escaldes, on tenim l’hotel, i hem enfilat la pujada fins a l’Estany d’Engolasters on ens hem trobat el bar tancat però hem passejat una estona pels voltants del llac. Des d'allà hem anat a veure el Museu Nacional de l'Automòbil a Encamp, un edifici de quatre plantes on n’hi havia una dedicada exclusivament a les motos i tres més a cotxes antics i de totes les marques conegudes, des dels més petits que s’engegaven amb manovella fins als més grans com si fossin els primers transports públics d’època, com els Hispano Suïssa. Tots just sortir d’Encamp, hem parat a veure l’Església de Sant Joan de Caselles i hem seguit fins a Soldeu, on es troba l’estació d’esquí Grandvalira i que és on hem començat a veure neu per tots els voltants, fins el punt de poder-la tocar i, fins i tot, fer-ne boles per empaitar la Teresa. Finalment, hem tornat al cotxe i ja no hem parat fins arribar a Pas de la Casa, on hem dinat abans de desfer tot el camí per tornar a l’hotel a descansar. Val a dir que tot el recorregut ha estat preciós, sobretot a partir de Soldeu, amb molta neu arreu, a costat i costat de la carretera per on circulàvem, que era l’únic lloc on no n’hi havia. Bé, gran passejada, demà canviarem de ruta… 

Un tomb per Andorra

Fa molt bon temps i ens estem explorant el territori com quan érem més joves, sobretot la Teresa, que sempre té una marxa més i uns quants anys menys. L’hotel Delfos està a les Escaldes i hem anat fins a Caldea a veure com baixa d'eixerit el riu Valira, que és tot un espectacle de potència i de nervi, natura pura, net, clar, sorollós, es passeja per Andorra com a amo i senyor fent tot un bany de vida. Hem anat caminant fins a Andorra la Vella, on ens hem comprat un portàtil nou, que ja tocava el relleu, i hem agafat un bus de tornada, just a l’hora d’anar al dinar al Restaurant l’Entrecot,dins de l’hotel Roc Blanc, la carn mol bona, la resta millorable, el cafè lamentable. Bé, demà excursió amb el nostre cotxe, potser veurem neu de prop… 

Uns dies a Andorra

Hem posat les maletes al cotxe i hem anat a esmorzar al lloc de sempre, i cap a Andorra manca gent. Tenim hora a quarts de dues al restaurant La Glorieta de la Seu d’Urgell, després seguirem cap Andorra, on tenim l’entrada a l’hotel Delfos a mitja tarda, anem tranquils perquè aquest cop tenim plaça de pàrquing garantida. M’encanta el viatge amb cotxe, perquè jo ja no condueixo (la Teresa ho fa de meravella) i, aleshores, puc veure tranquil·lament tot allò que ja conec però que sempre em resulta molt atractiu. Bé, bona nit, veurem quin temps fa demà, potser més fred, ja m’agrada… 

De Còrdova a Andorra

Ho teníem tot a punt per anar a Còrdova, però ahir RENFE ens va avisar de que els trens no poden passar encara per algun indret en obres, així que hem decidit anar a Andorra, els mateixos dies, però amb el nostre cotxe. Llàstima perquè la Teresa, com sempre fa, ho tenia tot apamat i ara feia temps que no anàvem per terres andaluses, però Andorra també ens agrada i també fa força temps que no hem estat, tenen molt bona carn i uns llocs de muntanya per veure que són espectaculars. Veurem com va tot, com sempre penjarem fotos. Molt bona nit de Pasqua!! 

Pizza

Resulta que algun cop la Teresa compra un pollastre a l’ast i sempre ens en sobra una mica, aleshores la senyora, no sé com s’ho fa, però aquesta carn la converteix amb la base d’una pizza que, a part de la base, és totalment vegetal. El cas és que resulta boníssima i molt agradable de sabor i molt fàcil de menjar. Hem fet una foto perquè pugueu veure com ha quedat i ens n'hem menjar mitjà cadascú, després una taronja, sopar perfecte. Com sempre, la Teresa és molta Teresa, total… 

Records de Pasqua

“Aquí em pica, aquí em cou, aquí em trenco la closca de l’ou”, dèiem de petits quan agafàvem un ou dur de la mona i el fèiem esclatar al cap d’un altre nen o al nostre. Recordo que, de més gran, un dia de Pasqua va ser el primer cop que la mare em va veure fumar, no va dir res, però em va colpejar una mica la mà i em va fer caure la cigarreta rossa. Bé, m'agrada el ceremonial que se sol fer a les cases, a Deltebre, és fan mones per als fills, per als fillols, sobretot, i altres familiars i fins i tot per als bons amics en reconeixement a la bona amistat. Bon descans amics!! 

Dinar familiar

Aquest Divendres Sant ha estat un gran dia, han vingut a dinar amb nosaltres el nostre fill Pere i la seva parella Mabel. Hem anat a Can Joan i hem tornat a fer el menú de l’arròs amb rap i cloïsses, ja que la Mabel encara no l’havia provat. No cal dir que ha estat tot molt bo i molt ben fet, aquesta és una casa amb garantia on saps ben bé el que et trobaràs, ho pagues, però no et prenen el pèl com passa a altres llocs. Bé, la companyia Déu la volia, diu una dita, per a nosaltres la vostra companyia és la millor, viure-la és tot un regal… 

La lluna

Sempre he tingut una certa atracció per la lluna, sobretot quan va de plena i guapa i es banya al mar d’aquí,mentre un saxo i un violí amenitza l’amor que es deixa veure entre dues copes de cava. Certament, sempre li veig un toc romàntic, per mi mai ha estat un ull tafaner, com creuen alguns, sinó més aviat una aura còmplice que fa més apassionades les afinitats. La lluna, lloc freqüentat per alguns dels meus alumnes, lloc on també m’hagués agradat acudir per trobar-me amb ells i fer possible la tornada… o no, igual s’està millor del que sembla… 

La mona de Pasqua

Setmana Santa va començar amb el diumenge de rams i acabarà amb el de resurrecció. Bé, són vacances per als mestres i per la canalla, les places són plenes de nens i de la seva eufòrica cridòria. A Deltebre manca gent em deia jo quan arribava aquesta setmana… la mare feia mones i pastissets, tot amb la pasta tradicional típica del nostre poble, es posaven ous durs i anissets, també confits d’ametlla i alguns també la farcien de cabell d'àngel. Bé, grans records de quan anàvem al Maset o a Mig Camí per a menjar-nos la mona i, sobretot, una reverència a la meva sogra, que feia els millors pastissets del món mundial. Bona nit amics!!