Un somriure als ulls

Aquells ulls que miren fi, que miren dolç, que miren benevolents i protectors, amb amor, sí, amb ulls d’amor. Aquell somriure instal·lat des de sempre, en aquells llavis del color de les cireres, aquell somriure, que és també fi, també dolç, és el mateix que sembla haver-se perpetuat als ulls. La teva cara de bondat i entranyable companyia té un preciós somriure als ulls… 

Una mica nostàlgic

Avui he parlat amb les orquídies, tal com ho feia la mare amb les roses, també he recitat, com feia el pare amb tota solemnitat, aquell poema en castellà que anomenava “La murmuración”. Avui he recordat la meva escola unitària i al meu mestre Don Santiago Candela, un admirable ésser humà de cap a peus i un gran professional que m’ha servit molt d’exemple en la feina i en la vida. Recordo la seva organització, mentre explicava a un grup, els altres feien exercicis o llegien i ell passava, de grup en grup, fent sempre una feina brillant, coherent i molt efectiva. Gran mestre… 

El silenci que no calla

Del silenci s’escolta una música suau, 

la muntanya és seca i sense brisa, 

i jo voldria un moviment de fulles, 

el cant d’uns ocells sense eufòries de festeig. 

Potser una pluja fina, 

un llampec oportú sense tro adicional, 

fora la màgia de la pau desitjada. 

M’agrada la música del silenci, 

m’agraden les veus del silenci, 

m’agraden els silencis acompanyats 

…de les nostàlgies més preuades. 

M’emociona, em fascina el silenci que no calla. 

Em plau reviure sempre els meus silencis 

extraordinàriament ben acompanyats…

Dia de cotxe

Continua l’onada de calor, tot i que diuen que a partir de demà amainarà una mica. Avui hem omplert el cotxe de garrafes de plàstic plenes de taps i hem anat a esmorzar, després els hem anat a deixar a SEUR, on s’encarreguen de fer-los arribar al lloc adient on en treuen un benefici social. A més, avui, dia de cotxe total, tenia també visita al meu podòleg, un senyor que té molt bones mans i em té cura de les ungles i, fins i tot, d’un ull de poll que fa una mica el ruc, i ja aprofitant el dia hem passat per un supermercat a comprar una mica de verdura fresca i sana… 

Ull amb la calor!!

Sol, sol i calor, cops de calor, quaranta graus o més en alguns indrets, i la gent gran estem una mica preocupats, sembla que recomanen no sortir a caminar, sobretot pel sol i a hores punta, cal matinar o potser aprofitar les darreres hores de la tarda, però a mi no m’agrada, ni una cosa ni l’altra. Bé, avui és dilluns i encara estem en el pic de la calor, potser agafarem el bus i, segons com veiem que pinta el dia, tornarem a baixar en bus…