Del silenci s’escolta una música suau,
la muntanya és seca i sense brisa,
i jo voldria un moviment de fulles,
el cant d’uns ocells sense eufòries de festeig.
Potser una pluja fina,
un llampec oportú sense tro adicional,
fora la màgia de la pau desitjada.
M’agrada la música del silenci,
m’agraden les veus del silenci,
m’agraden els silencis acompanyats
…de les nostàlgies més preuades.
M’emociona, em fascina el silenci que no calla.
Em plau reviure sempre els meus silencis
extraordinàriament ben acompanyats…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada