El Sant Pare

Diuen que la resposta cal cercar-la en el vent, dins del vent, diu la cançó, però jo més aviat escoltaria la veu del cor, on també una altra cançó diu que tenim una llum que cal deixar brillar… Bé, potser us preguntareu a què venen aquestes reflexions i és que he estat escoltant alguna estona les paraules del Sant Pare, tant a l’arribada com als bisbes i al congrés dels diputats, i em sonen d'una qualitat humana total, com a extretes dels drets humans i que no són pròpies ni exclusives d’una religió determinada, això és universal i valen per a tots, només cal ser un ésser humà. Ara és a Barcelona per inaugurar la Torre de Jesús de Gaudí. Les seves paraules, algunes en català, són sempre mesurades, oportunes i molt assenyades sempre. Li desitjo molt bona estada...
 

La vida és poesia

Veig la matinada en cada teulada on la meva vista encara arriba, abans potser esperava allò de què qualsevol nit pot sortir el sol. Bé, de moment contemplar la rosada damunt la gespa que acarona la desembocadura del riu Francolí tampoc està gens malament. També, de bon matí, he estat observant com les orenetes fan viatges, sense aturar-se gens, cap al niu que tenen a la finestra que dona a la plaça on els petits amb la boca oberta esperen la seva ració de mosquits. Bé, la vida és poesia, a vegades no tant… o si. 

Diumenge gloriós

Han vingut els joves i hem anat a esmorzar al “Hola, ola” on el nostre bon amic alemany ens ha preparat els seus entrepans especials que són deliciosos i, a més, postres amb bon cafè i rebosteria especial de la casa, amb domini de bona xocolata, tal com ha de ser. Hem xerrat una mica amb el Pere i la Mabel, els hem donat algun petit record del viatge a Orpesa i els hem explicat com i on serà el proper viatge. Quan venen aquesta parella, tan especial per a nosaltres, el dia s'omple de llum i plenitud total... 

Som a casa

Tarragona enamora, absorbeix, encisa, aquesta ciutat té àngel, té pau, té història, aquella que ens va il·lusionar de joves i ens ha permès viure el somni de la realitat completa. Bé, mai em cansaré de llençar tota mena de bones flors a aquesta Imperial Tàrraco del meu cor. Som a casa, hem fet una setmana llarga de cama enlaire i ara cal descansar una mica, també menjar de manera més racional i agafar forces per al proper viatge, que serà molt aviat i una mica més llarg. Ja ho anirem contant, de moment només esmentar que ens fa molta il·lusió... 

Les nostres rutines

Dintre del relax i de l'expectativa de la descoberta de noves emocions, portem uns dies on hem canviat els horaris, l’alimentació i gairebé totes les nostres rutines habituals. De totes maneres mai perdrem allò que et dona la llibertat per decidir. Mai renunciarem a la calma i el temps per contemplar una flor que ha sortit miraculosament a una paret abandonada. Sempre tindrem un temps per deixar de fer una cosa bona per fer-ne una de millor. Contemplo la gent que va a la platja, sembla que saben molt bé on van, els observo prop de l’aigua, sembla que han conquerit la glòria, fan cara de pau, de fi de cursa, gairebé plàcida tardor... 

Xerrada nocturna

Una música de saxo i violí, una lluna que es banya al mar de nit i una copa de cava que ho certifica i beneeix tot. Un silenci que no calia i un somriure com a millor cloenda del millor moment. M’encanta veure a l’heroi feliç, convençut i protector, sembla tenir ales i peus d’ocell, sembla portar la branca al bec, posa palla al niu i piula feliç i content a l’arbre que l’acull i a la parella que l’estima. He vist l’aigua pura i cristal·lina d’un riu de muntanya i, com diria el poeta, els arbres s’estan mirant en ella, bonica imatge… 

Hotel Magic Sports

Aquesta cadena d’hotels es recrea amb una temàtica determinada i el Magic Sports, en el que estem nosaltres ara, ho fa amb els diferents esports, la nostra habitació es recrea amb l’automobilisme, però n’hi ha de diferents esports. Altres hotels es diuen Magic Fantasy i Magic Games, i tots estan decorats segons allò que representen. Bé, el bufet és prou digne, molt variat i de qualitat. Ahir vam fer un tomb pels voltants de l’hotel i ens va sorprendre el trencadís variat i molt artístic que es troba per tot arreu, fins i tot al peu de les faroles de la llum hi ha trencadís. Bé, tot això és terra de vacances, suposo que a l’estiu no es deu poder viure, però ara és un plaer poder ser per aquí… 

Vila-real

Hem esmorzat xocolata amb xurros i cap a Vila-real. Em feia gràcia veure l'Estadi de la Ceràmica, una preciosa construcció de color groc on l’equip de la ciutat sol practicar un molt bon futbol. Hem pres un cafè a la Taverna Milagros i hem anat a posar benzina a un Carrefour. Després hem anat a visitar la Basílica de Sant Pasqual que, tot i que ens ha costat molt aparcar, encara hem pogut fer alguna foto. Per acabar ens hem apropat al la desembocadura del riu Llinars, on sembla que hi ha algun observador per veure ocells, però havies d’anar alguna estona caminant, feia massa calor i ho hem deixat córrer, de totes maneres el paisatge de xiprers i altres arbres és prou bonic. Bé, demà dia de reflexió i alguna compra i divendres cap a Tarragona… 

Avui, Onda...

L’objectiu era visitar el seu espectacular castell, perquè es pot arribar en cotxe gairebé fins a la porta i és de fàcil accés, hem fet fotos, també de les vistes des de dalt del castell. Després hem anat a veure el Museu de Ceràmica del Taulell, de Manolo Safont, on hi ha, com diuen ells, taulells d’una gran bellesa artística i de diferents èpoques. Per acabar hem anat a veure el Santuari de Nostra Senyora de l’Esperança, molt fàcil d’arribar i amb un santuari molt reverenciat per la població. Bé, ha estat un matí molt agradable i profitós, hem fet moltes fotos maques per recordar-ho. Demà toca Vila-real, veurem què tal... 

Les Coves de Sant Josep

És un lloc màgic, preciós, amb un dels rius subterranis més grans d’Europa i amb un recorregut amb barca de més d’un quilòmetre i, després, un passeig caminant d’uns 250 metres més. Com sempre la Teresa ho tenia tot a punt, la distància fins La Vall d'Uixó, l’horari, les entrades comprades i a les 10 del matí ja érem a la porta i hem estat els segons d’entrar, després d’un grupet d’anglesos. La visita dura una hora aproximadament, a una temperatura constant d'uns 20 graus que es fa molt agradable, la barca avança perxant i quan l’aigua és molt profunda s’ajuda amb el sostre, precioses estalactites i roques de formes originals fent de tota la visita un lloc que val molt la pena de conèixer…