Un camp de blat recent segat ple d’ocells amb la bogeria del festeig, la cridòria és fins i tot agradable. Un tancat amb cavalls solts, estan bonics i semblen ben alimentats, n’hi ha un de negre amb el que m’agradaria fer un passeig pel bosc. Uns cent metres més enllà, hi ha l’alzina centenària on sempre descanso a la seva ombra tan acollidora i generosa. Prop està la font amb una mica de bassa plena de nenúfars amb boniques fulles per on es passegen les granotes, tot i raucant també sons de festeig. Pura vida, pura natura, sublim, genial…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada