El regal de viure

Passejo, vaig de baixada evidentment, a poc a poc, sense cap pressa i vaig seient de tant en tant, i aleshores veus passar la vida, gent de tota mena i condició, la bona gent, com a mi m’agrada veure i pensar. Pares grans amb els joves, pares joves amb nens petits, joves plens de tota mena d’esperances, joves nuvis que semblen emocionats i fins i tot atabalats per la intensa força del primer amor. Passejo lentament, veig també gent gran que, com jo, fan l’esforç de complir amb les 10.000 passes recomanades. Bé, sóc feliç de veure’m de nou al carrer, un dia més per agrair el regal de viure. Tot i la calor, vaig cercant les ombres, també alguna estoneta de bon sol…