Anem, anem de la mà, mai deixem d’anar de la mà, farem el camí del bosc, i jo et parlaré de la lluna com aquell ull groc que ens acompanya quan la tarda s’acomiada bonica i lenta, i veurem els pins de fulla d'agulla, i arribarem a l’alzina, aquell arbre amic que sempre acull amb la seva abraçada familiar. Vinga, anem, la natura ens espera impacient…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada