Veig la llum que més brilla,
llum del cor que encén els ulls,
llum de bondat, llum d’amor…
Vaig al bosc amb tu, ara és l’hora,
és ple de brots tendres, és ple de verds
de la més preuada primera esperança.
Al bosc, observo el somriure dels teus ulls,
que ha pujat dels llavis i s’ha quedat,
tot per recrear-se amb la llum que li arriba del cor.
La teva llum, el teu somriure,
el verd del bosc a punt,
gaudint del teu meravellós resplendor…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada