Et veig com el riu que és vida, que baixa entre nerviós i eixerit, cofoi, mostrant generós perspectives de generositat. Et veig com aquell roser que ja ha omplert la seva brandada del vermell vellut meravellós de cada rosa. Et veig com si aquella alzina, que et trobes pel camí i t’obre els braços, s’hagués fet més jove, més tendra, més acollidora i primaveral. Et veig, sempre et veig amb ulls d’amor, millorant el bo i millor de tota tu. Et veig com sempre, et sento com mai, et miro amb amor…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada