Dimarts, dia estiuenc, toca mànega curta, gorra i ulleres pel sol, i un esmorzar una mica més lleuger que allò que és habitual, toca cafè amb llet i croissant, tot i que el meu cambrer de capçalera, sempre em porta un pensament de xocolata. Bé, caminaré sense pressa i fins i tot aprofitaré les ombres dels tinglados, ja que la calor és considerable. Arribaré fins al final i potser, si caic en la temptació, em faré el primer gelat de la temporada, o millor espero a la Teresa i qualsevol tarda fem un bon homenatge al Magnum de xocolata...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada