Un cel molt blau que l'allarga a la nit, una lluna propera. La foscor és resisteix, és la llum del cor encès qui neteja l’ambient i l’omple de color. L’amor regala el plaer de l’existència, és aquella festa de tots els pobles del món, amb fanalets encesos, papers de colors i músiques de bosc i de muntanya, i de mar i de riu, tant si és nerviós de roques altes, com si baixa pacífic cap a l’abraçada amb el mar. L’amor és, sobretot, aquella festa màgica on la magnitud d’uns ulls que et somriuen fa que la teva existència tingui tota la sublimat de la plenitud i siguis feliç…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada