Volia un carrer de nit, en pau, amb llum de lluna, amb el silenci que provoca el descans de l’entorn. Volia caminar sol, lliure, gaudint de la pau del moment, els elements jugaven a favor meu, la brisa era tèbia i suau, els carrers semblaven estar d’acord amb mi, la circulació no circulava, algun núvol vermell sembla que s’ha impressionat una mica en veure la meva felicitat. Sol, lliure, sense pressa, sense lloar ni contradir ningú, al meu aire de la nit jove, en aquell temps la nit sempre era jove, potser massa jove, massa nit…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada