Sant Joan

El meu avi es deia Joan Bonet Serrat, era de Berga i era metge, però segons diu tothom era sobretot una gran persona, un ésser humà excepcional, capaç de posar-se a disposició dels seus pacients de manera incondicional, amb atenció encara més acurada per als més necessitats. El poble li ha dedicat un carrer, tot i recordant les seves bones obres, per les que no tenia horari i sempre estava a disposició de tothom. Va conèixer a la seva dona, Josefina Bo Benito, mentre pescava l’emborinada i ell feia una excursió de final de carrera, va prometre que tornaria i així va ser, va presentar-se i al cap d’un temps es van casar. Van tenir onze fills, entre ells el meu pare, que curiosament es deia Pere Bonet Bo i, el que és la vida, el meu pare no era bonet, ni tan sols bo, era una persona molt bona, entranyable, humana, espectacular, amb un cor que no li cabia al pit i amb una ànima que li facilitava els ànims per a actuar sempre amb el més fins dels somriures que mai més he tornat a veure. Aviat Sant Pere, el meu sant i el del nostre fill Pere, gran dia…