La lluna va de guapa, té una llum especial, color d’un groc brillant de pau i llibertat. La música neteja i posa a punt els instruments, el saxo afina tots els greus i el violí ha aconseguit un màxim de nitidesa en els seus aguts més agosarats. Hi ha calma, fa un fred que no vol gelar massa… sembla aquella parada abans de nevar on se sembra el dubte per a després esdevenir un món en blanc, arbres i muntanyes de blanc, neu a la plaça i fins i tot damunt el mar s’ha estès una catifa que no és d’escuma. Passa alguna cosa, cada any em passa el mateix, semblant, únic, tot es va impregnant dels bons colors de l’arc de Sant Martí…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada