Són actuacions pacífiques, regna el silenci, són gestos automàtics i jo sempre somiava que, al jubilar-me, deixaria d’estar programat, però sembla que és inevitable, sempre fem tot allò que volem, que és gairebé sempre el mateix, perquè ens va bé o ens és més còmode i fàcil. Anem al mateix bar, agafem el mateix bus, fem el mateix horari, caminem pels mateixos llocs, tots aquells que fan baixada. Bé, ara no ens mana ningú, però sembla com a que sí i nosaltres sembla que som bons creients…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada