Sempre aprecio la riquesa de disposar del temps sense cap control, ni meu ni de ningú. Allò més senzill, insignificant per a molts, desapercebut per als altres, però que jo li veig aquella gràcia original, magnífica. He tornat a veure aquella flor petita i eixerida, amb quatre pètals blancs rivetejats de vermell, que ha nascut entre el fang ara ja una mica sec de la terrassa. El temps no té preu i gaudir-lo amb les petites grans coses de la vida resulta realment meravellós. Avui un ocell bevia d’una gota d'aigua d’una fulla de plataner que romania seca… i tot i això donava vida, en dono fe!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada