El fum del cafè, l'aroma, el sabor de sempre curt, concentrat, amb sucre, sense em costa però, de mica en mica, em vaig acostumant. A vegades recordo el cigaló de conyac, el solia fer de Magno, amb la Teresa fèiem dos cafès curts i una petita copa a compartir i, com no, la cigarreta rossa, i la confusió de fums amb el cafè era molt evident, i entre fums vaig viure molts anys sense adonar-me que el tabac acaba passant factura…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada