Un poeta deia allò de “i tindrem una mida per a totes les coses”... aquesta era la meva aspiració i, de mica en mica, ho he anat aconseguint. No m'agraden les coses molt fredes, ni molt calentes; de beguda, quan ja en tinc prou, mai passo de la ratlla, reconec el punt a partir del qual he de parar perquè no em senti malament… Em costa més mesurar totes les manifestacions emotives, tot i que mai he estat molt extremat, tinc llàgrima fàcil, però és interior, d'aquelles que no ragen per la galta...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada