L'anguila, més d'un dit, era d'un gruix de dos dits, negra, panxa blanca, de bon lloc... La meva mare la va tallar a trossos generosos i la va fer en un suquet, només amb alls tendres i julivert, tot recent collit de l'hort de casa. Teníem uns amics convidats a dinar, i la mare va destapar la cassola... i a tots se'ns va il·luminar l'existència. D'això ja fa molts anys, però encara ho recordem com si fos ahir, forma part d'allò dels aromes de mare, de casa, de llar sana i amb amor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada