Tothom sap el perquè de tot plegat

Aprofito una frase de Salvador Espriu, per escriure un desig, un pensament. Ell diu que estima l’ombra viatgera d’un núvol, i a mi em ve al cap aquella purificació dels mals esperits. Ja sé, és com un somni, però... us imagineu que, de sobte, es fes palesa una veritat, millor “la” veritat, però sense odi, i es pogués parlar de tot, sense amagar vergonyes, i que ningú es cregués el gran sacerdot que ens fa combregar amb rodes de molí… Total, amb un copet de núvol, ben donat, seria suficient per desemmascarar tanta farsa i que s'anomenessin a les coses pel seu nom. I pensar que tothom sap el perquè de tot plegat…